El mite d'Antígona i la revolta grega

La companyia italiana Motus firma dues dècades de trajectòria amb un teatre d'acció que s'alimenta de les contradiccions del món contemporani. Als seus responsables, Enrico Casagrande i Daniela Nicolò, els mou l'ambició de reflexionar i provocar. Després de posar sempre la mirada en artistes com Pasolini i Fassbinder, han virat enrere amb un cicle de quatre obres a partir d'un clàssic comAntígona. Dues d'elles,Too late! (Antigone) iAlexis. Una tragèdia greca arriben al Grec.

Se senten hereus del «terrorisme poètic» que va encunyar el moviment situacionista, que els anys 60 va fer convergir l'avantguarda artística amb idees revolucionàries. Un moviment que, segons Casagrande i Nicolò, torna a calar a Itàlia entre un sector que s'ha desencantat dels partits. «A Itàlia hi ha quatre teatres ocupats per artistes, entre ells el Valle de Roma», va explicar Nicoló. El Valle pot comparar-se al Mercat de les Flors. Va ser la resposta, fa un any, a la idea del govern de privatitzar un espai públic.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

La revisió de Motus del mite d'Antígona està tan influenciada per la versió de Brecht com pel moviment estudiantil que va sortir al carrer a Europa fa uns anys. Així, en aToo late! (Antigone)se centren en el pols entre Creont i Antígona. És un joc de poder paternofilial.

MORT D'UN JOVE / AAlexis... la referència és la mort d'un jove grec de 15 anys per un tret de la policia a finals del 2009. El succés, que va desencadenar les protestes populars a Atenes, va portar Motus a variar el seu plantejament en favor d'un treball de camp a la capital grega amb elements de teatre documental. Entre els seus quatre intèrprets hi ha Alexia Sarantopoulou, testimoni del cas. El festival d'Atenes no va programar l'obra per por a la ultradreta i es veurà a l'octubre al Pireu.