Katie Melua, al seu món

Katie Melua diu que li pregunten sovint quin és el seu estil musical, i ella surt del tràngol com pot, apel·lant a la naturalitat, la inquietud, l'eclecticisme... Ho explicava dimecres al Grec, després d'obrir el recital amb un cant oníric de pel·lícula (Secret symphony), seguir amb una peça pop de desenvolupament discotequer (The house) i afegir-hi després un assalt folkie amb guitarra acústica (If you were a sailboat), i abans de precipitar-se en braços del blues ambMy aphrodisiac is you. Melua tritura les lleis de com un artista ha d'oferir-se al públic, i no li va malament. Segurament, el fil conductor és ella mateixa: la veu que pot moure's entre l'extrema sensibilitat i l'accentroots.

En la seva última obra apareix envoltada en vaporosos arranjaments orquestrals, però en directe Melua es va decantar per textures més bàsiques i va recuperar registres bluesístics que van quedar bastant relegats en la seva anterior gira, quan presentavaThe house. Va demostrar que algunes d'aquestes noves cançons sobreviuen a altres enfocaments, comBetter than a dream, composició majestuosa i sofisticada que va interpretar a veu i guitarra. Llàstima que no afegís a aquesta seqüència Gold in them hills, la cançó de Ron Sexsmith que obre el disc i que podria fer enveja a Joanna Newsom.

Notícies relacionades

Un viatge al·lucinant

'Boys don't cry' enfronta el poder i la resistència

CONTROL DE SUCRE / Melua es va posar cabaretera aA moment of madnessi va cultivar la cançó lànguida i fantasiosa aCall off the search. Però hi va haver abundant fibra bluesística a través de cites a John Mayall (Crawling up a hill), Bo Diddley (You do't love me) i Janis Joplin (Kozmic blues), i de peces comMoonshineiMockingbird song. És un material que resol amb estil i amb què compensa els possibles excessos de sucre d'altres parcel·les del seu repertori, però no és aquí on exhibeix el seu segell més personal.

Potser Melua té por que la titllin de sentimental o tova. Però no hi ha res de dolent en belles peces comNine million byciclesiThe closest thing to crazy, ni en l'acústicaI cried for you, que va tancar la nit. La bellesa no ha de ser penalitzada.