El 'Titanic' solca l'Ebre

 Un té fama de dandi i l'altre de rufià. PeròSerrat i Sabina han segellat unafructífera aliança a la qual no donen treva. Els dos trobadors han tornat a elegir Saragossa, i el mateix dia i mes, 29 de juny, per emprendre a Espanya el seu segon vol conjunt. El pavelló Príncipe Felipe de la capital aragonesa ja va ser el 2007 el quilòmetre zero de 'Dos pájaros de un tiro'. I aquesta nit serà una altra vegada el niu del tour 'Dos pájaros contraatacan'. En aquest mateix poliesportiu els cantautors van oferir ahir l'única roda de premsa convocada durant aquesta gira espanyola. I tots dos van exhibir, una vegada més, camaraderia i incontingudes ganes de conya. 

Davant l'allau de fotògrafs tan bon punt van arribar i veient com Serrat s'acostava en extrem a un objectiu, Sabina li va recriminar «sembles Cristiano Ronaldo». «¡Amb la cara que li va quedar després del partit contra Espanya!», li va deixar anar el Noi del Poble-sec, que més tard va aprofitar per prometre que li enviarà un correu a Vicente del Bosque. «Per agrair-li no només haver portat la selecció a la final, sinó per treure-li la quantitat de ronya que a vegades inunda el futbol nacional. Entén que això és només futbol, que guanyar o perdre no solucionarà els problemes del país, ¡i que no li posin més responsabilitats!», va reclamar. 

Patriotismes i expropiacions

Aquest pintoresc tàndem venia de culminar un apoteòsic viatge per Llatinoamèrica, on més de 400.000 persones van assistir als seus concerts (i en què van sumar 19 actuacions seguides al mític Luna Park de l'Argentina), i on van ser titllats d'«antipatriotes» per les seves declaracions sobre l'expropiació de YPF. El bolo més recent, a Tel Aviv, va provocar que activistes i cooperants intentessin boicotejar-lo orquestrant una campanya perquè La Orquesta del Titanic (així han batejat el seu segon disc conjunt) no recalés a Israel. I Serrat, en la seva última compareixença televisiva, va mostrar la seva indignació, entre altres coses, per la manipulació dels bancs. 

 «Existeix una certa resignació que fa que tot allò que en qualsevol altre moment hauria sigut absolutament normal, com ho són unes respostes a unes històries difícils i injustes, ara siguin interpretades com un gest poc rigorós i insolidari. Si la solidaritat sempre ha venut poc, ara resulta que t'obliga a comprometre't. I és complicat. Existeix massa prudència a no exposar-se per no sortir damnificat», es va lamentar. 

 

 200.000 exemplars

La Orquesta del Titanic acumula 200.000 exemplars venuts a tot el món. I sobre la seva posada en escena, Serrat va admetre que «conceptualment no es diferencia gaire de la de Dos pájaros de un tiro : hi ha dos artistes que intercanvien cançons, papers, que juguen... Però per sobre de tot hi ha aquest nou compacte que és el que ens va fer acceptar tornar a repetir aquesta història. Ara, a més, aprofundim en el nostre repertori i encara millor, en nosaltres mateixos», es va esplaiar, després d'adonar-se que a Sabina li havien servit una cervesa i a ell una aigua. «És que jo sóc alcohòlic i has de tractar-me com un malalt», es va justificar el Flaco de Úbeda. 

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

 Les cites catalanes del tour seran el 17 de juliol a Peralada, el 14 d'agost a Tarragona, el 7 d'agost al Festival de la Porta Ferrada (Girona) i el 13 i 14 de setembre a Barcelona (Palau Sant Jordi). I sobre el fet que l'iniciïn a Saragossa, l'argument va ser que la ciutat els «porta sort» (Sabina dixit ), i «molts trossos de records» (va contestar Serrat, d'ascendència aragonesa per part de mare). 

 «La vida és complicada i meravellosa ¿va filosofar Serrat¿. Hi ha moments en els quals la gent comparteix fantasies, rialles. I quan l'afecte mana, exigeix compartir també coses que no fan riure tant. Això és l'amistat. I si la gent es pregunta com ens portem entre nosaltres, doncs malament, malament». «Per això bec», va insistir Sabina. «És clar, no pot superar, per exemple, que a mi m'agradi més el Quico Pi de la Serra que no pas ell».