L'esquirol Scrat separa els continents a 'Ice Age 4'

Avançant-se un mes a l'estrena de la nova entrega d'una altra exitosa sèrie d'animació, Madagascar 3: De marxa per Europa,arriba avui la quarta part de la també molt rendible Ice Age, o com els estudis Blue Sky i la companyia Fox han recreat els vaivens de la nostra prehistòria a partir de les aventures d'uns animals entre simpàtics i esquius.

Ice Age 4: La formació dels continents incideix en la fórmula que tan bons resultats va donar en les entregues prèvies, amb l'esquirol Scrat prenent cada vegada més protagonisme -no us hauríeu de perdre els tres curtmetratges que ha protagonitzat, el millor de la sèrie- i provocant els desastres més inesperats.

No és que la pel·lícula aporti gaires coses noves, perquè la fórmula es va esgotar bastant després de la segona entrega, però els números canten: siIce Age: L'edat de gel va recaptar gairebé 400 milions de dòlars, la segona part va pujar fins als 655 i la tercera va arribar als gairebé 900, així que els productors es freguen les mans esperant que la quarta superi totes les altres.

¿Arguments per aconseguir encertar la diana comercial? Incidir en l'estil de relat familiar, polir a poc a poc alguns defectes inicials de l'animació, repetir la fórmula còmica, fer de Scrat i les seves glans el centre d'atenció i seguir confiant en la bona química que s'estableix entre el mamut Manny, el mandrós Sid i el dents de sabre Dídac, aquí enfrontats a una banda de corsaris després que l'esquirol en qüestió hagi provocat la separació dels continents.

També pertany als dominis de la fantasiaDylan Dog, los muertos de la noche,encara que en aquest cas els personatges són de carn i ossos -però estan inspirats en un popular còmic italià creat als anys 80 pel guionista Tiziano Sclavi- i les situacions pertanyen als dominis del terror gòtic, amb el detectiu que dóna nom al film enfrontat a zombis, vampirs, licantrops i humans que consumeixen amb delit la sang dels descendents de Dràcula.

BOB MARLEY/ Als antípodes d'aquestes dues pel·lícules, ja per si mateixes tan diferents, se situa una altra estrena important d'aquest cap de setmana, Marley,un repàs documental (amb entrevistes a familiars, col·laboradors, polítics i músics, i un bon muntatge de notables imatges d'arxiu) a la vida de Bob Marley, guru de la música reggae. El film va començar sent un projecte de Martin Scorsese -que el va deixar estar quan es va embarcar en el seu documental sobre George Harrison-, va passar després a mans d'un altre cineasta musicòleg, Jonathan Demme, i va recaure finalment en Kevin MacDonald, director de cintes ben diferents comEl último rey de Escocia i La legión del águila.

Notícies relacionades

El gran novel·lista de la Guerra Freda

Retorn d’un gegant rocker

El foso, nova proposta documental de Ricardo Íscar (Tierra negra), mostra la vida quotidiana de la gent que forma part de l'orquestra de l'òpera del Gran Teatre del Liceu: és un document més sobre inquietuds, aspiracions i gestos que sobre la creació musical.

Tanca la selecció de propostes de la setmana una comèdia amable i generacional italiana,Inmaduros, la història d'un grup d'amics a punt de complir els 40 que han d'avaluar la seva pròpia vida a partir d'un fet que els enfronta al seu passat.