Lídia Pujol: "Ens fa falta una altra espiritualitat"

-Va començar adaptant cançons de Pretenders i Patti Smith. ¿Necessitava deixar enrere el motllo anglo

-Has de sentir que ho vols fer. La vida m'ha portat a tenir aquesta experiència. Tenia el meu grup, Berlín Este, i un dia em van proposar fer alguna cosa en català per als premis Octubre. Cançons jueves amb què vaig viatjar per Europa, els EUA...

-Li van anar proposant coses i vostè les anava acceptant...

-Sí, com el repertori de trobadors. Vaig suar molt, creia que era horrorós. I em vaig dir: ¿és horrorós perquè no ho sé fer o perquè no m'agrada? Aquesta és la clau; ara, davant de cada repte penso: quan sàpiga fer-ho, ja decidiré si m'agrada o no.

-Lluís Llach hi va tenir un paper en els seus inicis. ¿La va encarrilar?

-Va veure el meu repertori jueu i em va recolzar. Vaig ser telonera en la giraEl pont de mar blava, en què hi havia Sílvia Comes. Allà ens vam conèixer.

-I alguna cosa va passar.

-La vaig veure actuar i em va semblar diferent, un espectacle en si mateixa. Després, personalment, va ser una relació complicada; ens vam haver d'entendre a través de la música.

-¿Què els va passar?

-Hi va haver diferències, però més enllà de tot això, el que vam fer va ser conviure. La música ens ho va posar així; va ser una llavor. Jo li deia que allò nostre era com una xenofòbia ben portada...

-Que poètic...

-La música ens donava tant, que a través d'ella estàvem disposades a treballar la relació personal. Però, al final, artísticament estava esgotada. El primer disc va funcionar, però després repetíem la fórmula de treball, i ja no hi havia aquell incentiu.

-Aquell repertori ha quedat penjat en el temps. Ni Comes ni vostè l'interpreten.-És cert. Avui en cantaré dues peces,El conte dels dos suïcidesiMissatge. A mi m'encanten aquestes cançons.

-El seu debut en solitari, Iaie

-Era eclèctic i passava per molts llocs. Quan vaig acabar amb la Sílvia vaig decidir que ja no em venia més de gust cantar l'amor de parella, que cantaria l'amor de tres o més. Després vaig entrar en la crítica social ambEls amants de Lilith. I ara,La cerimònia de la llum.

Notícies relacionades

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Bonica veu a l’angoixa climàtica

-Cada cop la veiem més mística.

-Si mística és desenganxada de terra, no: cada cop sóc més conscient de la nostra responsabilitat en el nostre espai físic i espiritual. Ens cal una altra espiritualitat, que sigui transversal per a una societat transversal. Per això m'alegra que Teresa Forcades estigui en un dels recitals. El monestir de Sant Benet de Montserrat és un exemple de respecte a la singularitat de la persona.