En el Berlín "ferit i obert en canal" de Sánchez-Garnica

Aquesta última, amb què va guanyar el premi Planeta el 2024, pren vida sobre la guia de carrers a mesura que emergeix, a poc a poc, el Berlín de 1946 i l’espectre d’una ciutat "ferida, oberta en canal". "Segurament moltes d’aquestes dones havien sigut violades. ¿Com se sobreviu a una cosa així?", apunta Sánchez-Garnica davant una fotografia en dolorós blanc i negre presa el 4 de juliol de 1945. ¿El títol? Arribada de les tropes i presa de control dels sectors: ciutadans berlinesos observen l’arribada de la 7a Divisió Blindada britànica. Cares esgotades, mirades perdudes, runa per tot arreu.

Història de dues ciutats

L’escriptora, explica, va viatjar per primera vegada a la ciutat el 1989, "just 40 dies abans de la caiguda del mur", i des d’aleshores no ha fet més que tornar-hi una vegada i una altra. "Té molta substància per a un escriptor, a cada cantonada hi ha una història per explicar, defensa.

En aquella primera incursió, recorda, va travessar Europa amb cotxe i va aterrar a dos mons completament diferents. "A Espanya ja ens havíem tret una mica el blanc i negre i la caspa del franquisme, però aquí ens vam trobar una ciutat absolutament vital, bategant i amb uns cotxassos impressionants. Vam agafar el metro a l’estació del Zoo i en només una parada, a Friedrichstrasse, va ser com viatjar en una màquina del temps 30 anys enrere: una ciutat lenta, grisa, lletja... No teníem on gastar les cinc mil pessetes que ens obligaven a canviar perquè no hi havia res per comprar...".

Anys després, l’autora madrilenya torna a aquella ciutat bicèfala i profundament desigual acompanyada de Victoria Kessler, supervivent superdotada per a la física, les matemàtiques i la criptografia que, no obstant això, treballa com a cantant en un club per tirar endavant amb la seva filla i la seva germana. "La ficció ens ajuda a ser més tolerants amb la realitat dels altres; ens obre els ulls a situacions que podríem viure nosaltres", reivindica la seva creadora.

"Berlín es mantenia detingut en un temps gris que semblava no tenir final, ecos d’una devastadora contesa que, un any i mig després del seu aparent final, seguia latent allà on posessis la vista", llegim a les primeres pàgines de Victoria, novel·la que arrenca amb l’execució de 10 oficials nazis a Nuremberg el 16 d’octubre de 1946 i arriba fins a la matinada del 13 d’agost de 1961, quan soldats de la República Democràtica Alemanya (RDA) van començar a aixecar el mur al voltant de Berlín Oriental amb filferro espinós i blocs de formigó. ¿El context? Si La sospecha de Sofía se centrava en la vida a l’RDA sota el sinistre jou de la Stasi, i Últimos dias a Berlín mirava de mostrar com el verí del nazisme va anar "penetrant a poc a poc", Victoria s’endinsa en els rigors de la postguerra i en aquest laboratori a escala del Teló d’Acer que va ser la capital alemanya. "És la supervivència per damunt de tot", resumeix. Les tres novel·les es publicaran de manera conjunta a finals d’any en un estoig especial. Poc abans, el 3 d’octubre, arribarà als cines l’adaptació de La sospecha de Sofía dirigida per Imanol Uribe i protagonitzada per Álex González i Aura Garrido.

L’imperi de la delació

A Berlín, al costat del mur, que cantaria Lou Reed, Sánchez-Garnica desplega el mapamundi de Victoria: els vestigis del sector americà a l’Alliierten Museum; l’edifici de la RIAS –radiodifusió en el sector americà– en el qual Victoria treballa informant la població durant el bloqueig de Berlín i el tancament de fronteres de 1948; el lloc fronterer de la Postdamer Platz; les pistes d’aterratge de Tempelhof, imprescindibles per eludir el bloqueig soviètic amb el Pont Aeri; els luxosos edificis de l’avinguda Karl Marx amb què l’RDA premiava espies i confidents... Una ciutat en tensió constant i governada per l’imperi de la delació, la propaganda i, sobretot, la por. "La por és un instrument poderosíssim en mans d’un poder que vulgui utilitzar-la de manera malintencionada per assenyalar o per culpabilitzar un grup de la població de tots els mals que es produeixen a la societat o dels mateixos errors que té aquest poder", explica.

Per remarcar aquesta idea Victoria traspassa fronteres i viatja també als EUA de la segregació, el Ku Klux Klan i l’odi racial. "Les lleis de Nuremberg que van legalitzar la discriminació contra els jueus estaven en moltes fórmules inspirades en aquesta discriminació racial contra els negres –recorda–. El tema és que el nazisme era un totalitarisme i tenia, entre cometes, la seva raó de ser, mentre que els Estats Units eren una democràcia i tenien aquesta impunitat davant la violència contra una part de la seva població".

Notícies relacionades

Vacances a la platja

Mia Carol Bruguera i l’alta costura capil·lar

Es creuen així l’experiment Tuskegee, el tràfic de microfilms, els estralls del nazisme i la caça de bruixes del maccarthisme, episodis que l’autora va acoblant per construir, matisa, no una novel·la històrica, sinó "intrahistòrica". "És la història amb minúscules. M’interessa que el lector, igual que jo quan llegeixo una història, entengui com els éssers humans actuen en un context determinat, però dins del seu àmbit més privat", reflexiona.

En el Paris Bar, un dels refugis berlinesos de David Bowie i Iggy Pop, Sánchez-Garnica no descarta una quarta novel·la ambientada a la capital alemanya, tot i que no serà, afegeix, la que està escrivint ara mateix. "L’únic que puc dir és que és una altra època i que surto de Berlín", avança. Si es retrobés amb la ciutat, sí que té més o menys clar quin fil estiraria. "Els anys 20 són apassionants. Trobem una explosió de llibertat desmesurada convivint amb una confrontació brutal i amb uns problemes socials, econòmics i laborals que al final van desembocar en l’aparició d’un ésser com Hitler. Aquest home va dir que tornaria la dignitat als alemanys i els alemanys el van seguir sense adonar-se d’on es ficaven, explica.