El Rafa Pons més espontani

Rafa Pons, el cantautor de l'Eixample que dubta de si ésPersona, animal o cosa(així ha batejat el seu nou disc), actua aquesta nit a Luz de Gas per presentar el seu tercer llançament discogràfic. En teoria, el de la consagració. «Se suposa que un ha de sentir por davant d'això, però resulta que és el meu àlbum més espontani. La majoria de les cançons estan fetes de missatges autoenviats al mòbil. Però el que sí que veig és que en aquest treball hi ha més voluntat de fer-me entendre», explica.

En l'àlbum sorprenen peces comLa Mosso, una divertida i rocambolesca història que, segons diu, ha caigut molt bé en el gremi que comanda Felip Puig. «Com que reben tantes garrotades, resulta que ¡els ha agradat! -exclama-. Encara que això sí, m'han rectificat: es diuMossa. I en realitat, no deixa de ser una humanització de la policia i una lletra amb un rerefons social», aclareix.

Des dels seus inicis Pons ha sabut construir a ritme de rock (l'estil que millor factura) lletres amb un fil argumental que atrapen des de la primera escolta. «No sóc de grans metàfores. M'atrau més el món cinematogràfic que el musical. I faig servir més un context d'imatges que literari», admet.

Impulsat per Les Nits de les Arts i Barnasants, aquest artista llicenciat en Dret ha funcionat gràcies, diu, «al boca orella». Però la seva fórmula és més sofisticada: ha sabut apostar per plataformes com Youtube, deixa escoltar la seva música gratis a la seva web i aprofita les actuacions per posar una parada i vendrein situels seus discos. «No he tingut mai els grans mitjans de difusió recolzant-me, cosa que fa que la cadena sigui més lenta, i el públic, més noble i lleial. A més, jo avui no entenc la música sense internet».

COLOFÓ AL PALAU / Pons, que ha recorregut diverses vegades sales petites, anuncia que està preparat per fer el salt. I que, com a colofó de la gira dePersona, animal o cosa, actuarà al Palau de la Música el 14 de novembre. «Volia un repte com aquest. I el visc com un premi, com una festa per a aquells que van començar veient-me cantar en un bar, l'endemà en un tuguri… Per això el lema d'aquest recital ésVa en serio. Perquè la gent sàpiga que sí, que se me n'ha anat l'olla, però que els necessito».

L'autor de títols com Un poco idiotaiEstupefacientementesosté que «el desamor és un dòping fantàstic per a l'art. En el meu cas, m'he negat ­bastant a fer que les meves cançons fossin tristes. És per això que aA que me enamoro[del seu últim compacte] dic que d'acord, hem acabat, però tampoc s'està tan malament. M'ho prenc com si digués, ¿em passa una desgràcia? Doncs faré un gran disc», riu.

Notícies relacionades

No em miris, no em miris...

Oriol Broggi presenta un muntatge de ‘La tempestat’ "a l’antiga"

Vegeu l'acústic de Rafa Pons amb el mòbil o

a e-periodico.cat