«'Boig per tu' va ser i encara és una peça màgica»

-¿Com viu aquest nou desembarcament al Sant Jordi i que el motiu en sigui recaptar fons contra la sida?

-Amb molta il·lusió. Amb la crisi que patim i aquest moment social tan complicat, que sorgeixin bones notícies com els avenços que hi ha en la investigació contra la sida és fantàstic. I que la gent es motivi i col·labori és, no cal dir-ho, meravellós.

-Hi ha a la memòria el cim del pop-rock català en aquesta sala. Era l'any 1991. El cartell: Sau, Els Pets, Sopa de Cabra i Sangtraït. ¿Quantes vegades més ha tocat allà?

-Sis o set. I en destacaria l'homenatge a Carles Sabater i el concert solidari per Bòsnia.

-Dins l'efervescent panorama de la música en català, ¿creu que algú ha agafat el relleu d'aquestes bandes?

-No, ni falta que fa. Hi ha gent collonuda amb personalitat pròpia. Vam ser fills d'una època, d'un període eufòric que no té res a veure amb l'actual, tan depriment a nivell social i econòmic. Però les comparacions són sobreres. Com quan equiparaven eldream teamamb el Barça de Pep Guardiola.

-Parlant de Guardiola, ¿què li sembla que participi en aquest macroconcert recitant al costat del mateix Lluís Llach?

-¡Imagina't! És una icona de la societat catalana, amb una intel·ligència brutal, que ha sabut aportar al futbol valors que no tenen res a veure amb els estereotips i les frases prefabricades i previsibles que abunden tant. El Pep li ha donat una altra dimensió: ha intel·lectualitzat una mica més el futbol i sempre li n'estarem agraïts. I a sobre que hagi volgut unir-se a Llach, que per sort s'ha decidit a treure la pols del piano... És per saltar d'alegria sense parar.

-Boig per tu ha estat la gran guanyadora del concurs. La millor de Les nostres cançons. ¿S'ho esperava?

-Només sé que va ser i que segueix sent una cançó màgica, que va agafar una gran dimensió quan el Carles encara era viu. Té alguna cosa especial que no tinc ni idea de què és. La música és de les poques coses que encara tenen aquest punt d'imprevisibilitat. Però n'estic molt orgullós, és clar. D'aquesta manera, el Carles també hi serà molt present. La cantarem tots junts al final. I abans, jo abordaréEl tren de mitjanit amb Gemma Recoder, l'ànima i la impulsora d'aquest concert.

-¿En el seu rànquing personal també hi figura la primera?

-En tinc dues de preferides de sempre:Paraules d'amor,de Serrat, i una altra que hauria d'haver entrat a la llista,El gessamí i la rosa, de l'enyorat Ia Clua.

-Tinc entès que la va escriure molt ràpid...

-Era a casa amb el piano i em va sortir de cop, era com si me la dictessin. I recordo que quan l'hi vaig ensenyar al Carles va dir: «Uau, m'encanta; brutal. ¡Posem-hi la lletra!» Al cap d'uns dies la teníem, però a les dues de la matinada li vaig trucar per proposar-li que en lloc d'una sola vegada repetíssim sempre «servil i acabat boig per tu» i és clar, em va deixar anar: «¿Saps quina hora és, desgraciat?

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

-¿I què me'n diu del barbarisme reflexada [la teva llum]?

-No ens agradava com sonavareflectida. Vam sacrificar la normativa lingüística per la sonoritat [rialles].