La Nova Cançó, a escena

Si el rock català ha tingut el seu musical ambCop de rock, no podia faltar qui mirés més enrere i traslladés la fórmula a un fenomen tan rellevant com el de la Nova Cançó. Ho ha fet una jove productora, Som-hi Films, que es va posar mans a l'obra per teixir la comèdia musicalA força de cançons,situada entre bastidors del món del circ. Des d'aquesta setmana s'ha instal·lat al Guasch Teatre amb Pau Doz i Laura Olivella com a caps visibles d'aquest musical de petites dimensions que també compta com a intèrprets amb Albert Doz, Xavier Duch i Elena Gadel, la més coneguda pel seu pas per la segona edició d'OT.Tot i la seva joventut, tots compten amb una dilatada experiència en els grans musicals que s'han fet a Barcelona els últims anys. Va ser Laura Olivella qui va llançar la idea quan va redescobrir la Nova Cançó amb el disc de Manu GuixOnze Llachs. Era el moment de recuperar aquelles cançons. En la primera selecció la xifra era absolutament excessiva: 42. Una de les 13 finals,La fera ferotge (Ovidi Montllor) els va portar fins al món del circ com l'element dramatúrgic per no quedar-se en un simple recital.

DEL DOMADOR A LA VIDENT / «El circ ens aporta màgia i llibertat i amb el seu simbolisme juguem amb l'imaginari, igual que va fer la Nova Cançó», explica Pau Doz, actor i director. L'obra transcorre entre bastidors, albackstagede la carpa, on es mouen personatges com el domador, el forçut i l'acròbata i la vident. A tots els descobreix un jove que, després d'acomiadar-se de la seva nòvia, surt d'una enorme caixa per entrar en un món nou, desconegut per a ell, però que no serà tan idíl·lic.

Notícies relacionades

La facturació de la música en directe es quadruplica en 10 anys

‘Alpha’, de Julia Ducournau, inaugurarà el Festival de Sitges

Encara que l'obra no vol donar cap missatge polític concret, la idea de la caixa opressora i del descobriment d'un univers més lliure remet a la transició espanyola dels anys de la Nova Cançó. «Juguem amb aquest simbolisme, però és sobretot un espectacle distès, de comèdia», subratlla Pau Doz.

Ell canta [vegeu vídeo] amb Elena Gadel unmixde País petit(Llach) iParaules d'amor (Serrat). La primera és una de les favorites de Gadel. No hi falten clàssics comQualsevol nit pot sortir el sol(Sisa),Que tinguem sort (Llach) o la que dóna el títol del muntatge,A força de nits,també de Llach. També n'hi ha de menys conegudes comEl piset(Xavier Elies),Confessió(Joan Isaac) o dues que canta Núria Feliu:No encenguis l'espelmaiAnirem tots cap al cel.Totes encaixaven en aquesta comèdia amb música (gravada), dansa, teatre i molt sentiment.