«Ens agrada el rock cafre i violent»

Soziedad Alkohólika ha ajornat fins a l'11 de novembre el concert que havia d'oferir avui a La Mirona (Salt), però manté la seva cita de demà a Razzmatazz (21.30 hores). El grup de Vitòria, amb 24 anys d'inclement trajectòria, mostrarà la seva nova obra,Cadenas de odio. Parlem amb el seu cantant, Juan Acena.

-¿Senten odi o el denuncien?

-Ens referim al que produeixen ells amb les imposicions, l'egoisme i la prepotència, que veiem cada dia i que impedeixen que la humanitat pugui viure una mica millor.

-¿Qui són «ells»?

-Polítics, economistes, els que tenen el poder i diners. I les religions...

-¿Soziedad és antisistema?

-Som realistes. El nostre discurs és contra el sistema, però no sé si anomenar-lo així. És més aviat inconformista. Veiem que estan intentant apagar el foc amb gasolina, donant poder als que fan polítiques servils als mercats. Hi ha repressió i s'intenta fer callar la gent.

-Si visquéssim en un moment de placidesa i bonança, potser no sabrien de què parlar a les seves cançons...

-No vam fer el grup per denunciar coses, sinó per expressar-nos, i ens motiva parlar del que no ens agrada. No som messies, però sempre hi ha coses per les quals lluitar.

-La cançó d'amor no és el seu fort...

-N'hi ha alguna, però ens agrada el rock agressiu; ¡cafre i violent!

-Van apostar fa temps per un creuament de metal i punk, gèneres antigament enfrontats. ¿Com van arribar a fondre'ls?

-Va ser natural; mai hem tingut prejudicis amb això. A mi em tirava el rockradikal basc però també Motörhead i Slayer, i de tot això en vam fer la nostra barreja. No s'ha de tenir el cap quadrat.

-El 2006 van ser absolts de l'acusació d'enaltiment del terrorisme. ¿Segueix havent-hi ciutats on no poden actuar?

-Sí, el PP va fer les seves llistes negres, a la caça del basc, i a moltes ciutats ens és impossible tocar. I a d'altres, les sales privades reben amenaces de grups d'extrema dreta i, per no tenir problemes, no ens volen. Fa poc ens va passar a Sevilla.

-¿Quins llocs són més hostils?

-A Madrid és molt complicat tocar-hi. Fa poc volíem anar a La Riviera, però ens van dir que era impossible; estem vetats, i allà no hi ha gaires més sales. Després, per la zona valenciana, rarament hi toquem.

-¿I Catalunya?

-No, aquí notem solidaritat i confraternització. Com a Galícia.

Notícies relacionades

Disney a Hawaii

Privilegiats impunes

-Transcorregut el temps, ¿allò els va perjudicar o els va ajudar perquè els va convertir en herois?

-Ens va perjudicar clarament. Sí, potser va venir gent que no havia anat mai a un concert nostre, indignada amb aquella persecució injusta, però ens va desviar de l'important: la música. Però això passa per viure en un país amb tics feixistes.