El xoc de la pèrdua

Un text que il·lumina la consolidació d'una autora. Marilia Samper, brasilera de naixement però formada teatralment a Sevilla i Barcelona, on recentment ha estrenatDos punkis y un vespinoiF3dra, pleasure and pain, sorprèn per la maduresa expositiva i la capacitat d'elaborar un teatre de gran contingut psicològic que uneix el món poètic i el món real.

L'ombra al meu costat,tercer títol del cicle T6 de la Sala Tallers del TNC, aprofundeix en els efectes que provoquen els sentiments de pèrdua i absència. Samper ho fa amb tres històries entrecreuades que és fàcil identificar amb fets que acaben sent carnassa delsreality shows.No és el seu cas. La també directora del muntatge fuig de qualsevol temptació groguista per centrar-se en la dimensió del dolor dels protagonistes i fins i tot obre vies d'esperança per fer sostenible la desesperada existència dels personatges.

La trama central de l'obra gira al voltant de la desaparició de la filla adolescent (Anna Moliner) d'un matrimoni feliç (Àlex Casanovas i Cristina Plazas) després d'una nit de festa. La tragèdia marca la vida dels pares i les seves relacions acaben sent cada vegada més distants. Al costat, un progenitor (David Vert) i el seu fill (Òscar Castellví), amic de la noia, formen una família trencada per l'absència de la mare i que es veu afectada pels esdeveniments.

Notícies relacionades

Disney a Hawaii

Privilegiats impunes

En un altre pla, la vivència plena de tendresa de dos avis (Oriol Genís i Àngels Poch) relaxa la tensió. Tots dos donen peu a un imaginatiu final. Com a contrast hi ha el personatge de l'immigrant (Albert Prat), que es refugia en el simbòlic espai del bosc pròxim i que té tots els números per convertir-se en el boc expiatori. L'empatia amb la mare, que sap que ell no és culpable, és la seva única taula de salvació.

L'equilibrat funcionament de tots els elements de la producció, en la qual destaca un gran treball interpretatiu coral, fan del muntatge de Marilia Samper una de les revelacions de la temporada.