Sherlock i la bomba del Liceu

Ja lo deia ell mateix enEl carbunclo blau : «Em llamo Sherlock Holmes. I el meu treball consisteix a conèixer allò que la gent ignora». I ara repeteix la frase, d'incògnit, en els foscos carrers de la Barcelona modernista de 1893, coneguda llavors per laciutat de les bombes, convulsionada per lalluita de classes entre la burgesia i el moviment obrer, on elfamós detectiu creat per Arthur Conan Doyle segueix la pista del desaparegut submarí Ictíneo II, de Narcís Monturiol,i es veu involucrat en el sangriento atemptat anarquista del Liceu, durant una funesta representació deGuillermo Tell, de Rossini.

Sergio Colomino (1980), inqüestionable fan i actiu membre del Cercle Holmes, i l'il·lustrador Jordi Palomé (1977) debuten en el món de la vinyeta amb unaficció totalment respectuosa amb el personatge:Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona (Norma), que aquesta setmanaes presentarà al Saló del Còmic de Barcelonai coincideix amb el 125º aniversari d'Estudi en escarlata, primera novel·la del detectiu.

No és inversemblant que el 1893 el detectiu de Baker Street recalés en la capital catalana, ja que l'aventura transcorre en el temps perdut viscut per Holmes des que Doyle suposadament lo va matar i després lo va ressuscitar. Entre 1891 i 1894, el detectiu va estar resolent casos per al servei secret britànic en diferents parts del món.

«Vaig buscar informació de l'època, de la Barcelona modernista i l'anarquisme. Em va ajudar moltLa ciutat dels prodigis, d'Eduardo Mendoza explica el guionista. No pretenc descobrir la veritat sobre l'atemptat del Liceu, però eraperfecte per a la trama perquè està envoltat de misteris: si la bomba la van tirar des del quart o cinquè pis, perquè no va explotar la segona bomba...». El còmic recorda a l'anarquista Paulí Pallàs, cuyo atemptat contra el governador civil alentó la venjança de Santiago Salvador al Liceu: «Pallàs no va fugir, es va treure la gorra i va saludar disposat a morir. El seu enterrament fue multitudinari, amb crits de¡Viva la dinamita! i ¡Viva l'anarquia!», diu.

El dibuix de Palomé trasllada esa negra atmosfera. «La història passa majoritàriament de nit, per això vaig usar l'estil de gènere noir , de pel·lícules comEl tercer home. Vaig aportarombres per ambientar una Barcelona fosca, amb algo delLondres victorià, peròmés pròxima a la Gotham City de Batman ». Però ambescenaris familiars: el carrer del Call, amb la impremta Comellas (que va visitar el Quixot), la plaça Sant Jaume, Argenteria, Santa Maria del Mar, el Born, La Rambla... i el Prat, en l'època «tot aiguamolls».

DETECTIU SECRET

 

«No hem caigut en la trampa de la pel·lícula de Guy Ritchie, on tot és acció afirma Colomino.Holmes sabia arts marcials i boxa, però aquí és més un agent secret, molt reconeixible per al lector de Doyle, amb els seus trets típics: acció, deducció i la disfressa». La cara del detectiu rendeix homenatge a la de l'actor rus Vasili Livanov: «Lo va encarnar en uns telefilms dels 80 i és el preferit de la reina d'Anglaterra».

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Però aquest Holmes solo fuma la seva pipa i viste el seu icònic Mac Farlane en l'epíleg, on el doctor Watson fa uncameo.«Holmes és com a Quixot, tan excèntric, que funciona millor i brilla més amb algú normal al costat», diu el guionista.El comparsa en aquesta aventura barcelonina és Jaume Maspoch, amb qui Holmes manté seriosos diàlegs sobre anarquisme.

¿I l'Ictíneo II ? «Es diu que va acabar com a ferralla per falta d'inversió. Però ¿i si no fue així? I segons Mike Mignola, d'Hellboy, en tota història victoriana ha d'haver un submarí». Elemental.