'Els jocs de la fam', el nou fenomen global

Barreja de ciència-ficció, al·legoria política indissimulada i thriller futurista, Els jocs de la fam adapta la novel·la de Suzanne Collins ambientada en uns Estats Units del futur que ja no reben el nom dels Estats Units. Ara es tracta d'una nació anomenada Panem. Més que una nació, és una organització governamental que ho controla tot de manera tirànica. El centre de Panem és un Capitoli a partir del qual s'estenen 12 districtes que no tenen relació entre si. I en aquest context, ¿què són els jocs de la fam?

Evocant altres pel·lícules sobre futurs imperfectes i esports violents i atroços (Rollerball), el film de Gary Ross presenta un joc de supervivència que es realitza anualment i serveix com a pràctica intimidatòria amb la qual el Capitoli adverteix els seus subordinats sobre possibles revoltes com la que va tenir lloc uns anys enrere.

Cada districte té l'obligació d'enviar un noi i una noia amb edats compreses entre els 12 i els 18 anys. Els jocs en qüestió, evocació futurista de la lluita a mort al coliseu romà entre els gladiadors, són retransmesos per televisió i constitueixen el màxim esdeveniment per a una societat apuntalada en la violència: d'entre tots els combatents, només en pot quedar un amb vida. La protagonista del relat substitueix en l'últim moment la seva germana, la noia elegida, i participa en aquest brutal joc per la supervivència per al qual la majoria dels participants s'han passat l'any sencer entrenant-se.

Que Hollywood adapti unbest sellerliterari d'èxit global no és notícia. Són les regles del joc: tants lectors -26 milions d'exemplars de la trilogia de Collins venuts només als EUA- i tants hipotètics espectadors i l'esperança que, si surten bé les coses, els altres dos llibres tindran la mateixa sort i seran portats a la pantalla.

D'adaptar el primer llibre se n'ha encarregat un director que fins ara s'havia mogut en produccions de menor envergadura, Gary Ross, responsable de títols estimables comPleasantvillei Seabiscuit, más allá de la leyenda,totes dues amb Tobey Maguire. Un grapat de bons secundaris (Donald Sutherland, Woody Harrelson, Stanley Tucci, Toby Jones) envolten una actriu, Jennifer Lawrence, vista fins ara en poques ocasions:Lluny de la terra cremada, X-Men: Primera generacióniEl castor són les seves millors targetes de presentació.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

SALMONS AL IEMEN/ Lasse Hall-ström, un altre director tan curiós, per inclassificable, com ho és Ross, firma una nova pel·lícula que es troba en la frontera entre gèneres.La pesca de salmón en Yemen sembla el títol d'un plàcid documental televisiu de sobretaula, però es tracta de la història d'un eminent piscicultor britànic que rep l'encàrrec d'estudiar les possibilitats d'introduir la pesca amb mosca al nord del Iemen. Ewan McGregor, Emily Blunt i Kristin Scott-Thomas es presten a aquest joc entre la comèdia, el drama, l'idil·li, l'aventura i la pesca.

Encara que gotejant, les pel·lícules de Hirokazu Kore-eda, un dels grans de l'actual cine japonès, han anat arribant a les nostres pantalles. Ara ho fa el seu film de l'any passat, Kiseki (Milagro), en el qual torna sobre un dels seus temes predilectes, el de la família, les ruptures, les reunions i les reconciliacions, però amb un estil menys sever del que és habitual en l'autor de Nadie sabe.