Un talent encara per polir

Tècnicament superdotada, Yuja Wang (Pequín, 1987) va debutar a Barcelona de la mà d'Ibercamera. Als seus 25 anys ha deixat al Palau l'empremta del seu virtuosisme, però també la d'aquella falta de pòsit que només s'adquireix amb els anys. Com recentment proclamava Alfred Brendel, la singularitat d'un intèrpret es mesura per la seva capacitat d'extreure l'ànima de cada composició. I part d'això es va trobar a faltar en l'actuació d'aquesta fresca i espontània pianista que sap controlar els temps però que pateix el vertigen d'una veloç carrera.

Wang, estrella clàssica inspirada en la cultura pop, va prodigar estilisme. Elegant i sofisticada, va sortir amb un llarg i cenyit vestit gris perla, amb obertures laterals que mostraven les seves sabates de taló. I en la segona part, i a to amb un repertori en què figuraven les ben interpretades variacions deCarmenadaptades per Horowitz, amb un model de gasa vermell amb pedreria que li deixava l'esquena al descobert.

L'artista va sorprendre un públic en què es van barrejar els abonats amb joves fans, molts presents en la posterior firma del seu discFantasia.I és que en aquesta clau cal mirar també la intèrpret. Tot i que es va absentar de la Xina als 14 anys, aquesta solista té un gran mercat al seu país natal i entre els seus seguidors occidentals. El concert va ser un reflex del repertori d'aquest treball integrat per les propines que sol oferir al final dels seus concerts.

Notícies relacionades

Bosé treu pit i reafirma la seva carrera

El més dur dels ‘Reservoir dogs’

EXHIBICIÓ SENSE MATISOS/ Va entrar amb tresÉtudes-tableauxi l'Élegiede Rakhmàninov. En els primers, es va adaptar als salts i la velocitat d'aquestes peces, i en l'altra pàgina d'aire chopinià va estar més reposada. També va exhibir recursos per enfrontar-se al classicisme renovador de Fauré amb la sevaBalada, opus 19 i va superar les dificultats de laSonata, número 5de Skriabin.

LesSet fantasiesde Brahms,Trianad'Albéniz iLa soirée dans Grenadede Debussy li van permetre fer un gir estilístic sense matisos, i després deCarmenva oferir dues aplaudides propines de Schubert i Gluck.