«La música és la meva feina i afició»

-Ja són 15 anys de Parade: ¿quin espai ocupa la música a la seva vida?

-La meva altra feina és ensenyar música en un col·legi de primària. Quan no estic component música n'estic ensenyant o escoltant. És la meva feina i la meva afició. En sóc addicte.

-El 2009 el seu segell va tancar. Semblava que deixaria de gravar, però avui està més actiu que mai. ¿Allò va reforçar la seva obsessió per la música?

-Potser per a una altra persona és interessant aquest moment de catarsi, però no va ser determinant per a mi. Jo necessito algú que em recolzi i no haver de prendre les decisions empresarials. I em va bé treballar amb dates d'entrega. ¡Des del 2009 dec haver tret vint-i-tantes cançons!

-Expliqui el tema Eres un robot.

-Els grans ens caguem en tot si neva, però als nens els encanta. Un dia, intentava explicar a la meva filla els problemes de la neu i em va dir: «Papa, ¿que ets un robot?». Com dient: «¿No tens ànima? ¿No veus que és meravellós?». Va ser una fuetada tan gran que vaig voler fer una cançó d'un pare que sí que és un robot.

-Innsmouths'inspira en un relat de Lovecraft, però sembla una reunió d'alumnes on els teus vells amics són avui cruels banquers.

-Volia lligar aquests dos caps: realitat i fantasia. Les cançons d'estètica sèrie B estan bé, però intento reconduir-les i explicar històries que pugui entendre qualsevol.

-Ja que és professor, ¿com viu les retallades en educació?

-L'única manera que tots tinguem les mateixes oportunitats a la vida és l'educació. I la dreta pretén que cultura i educació siguin patrimoni d'uns quants. Estan aprofitant la conjuntura per deixar la majoria sense possibilitat real de formar-se. Així, els centres educatius es convertiran en centres gairebé assistencials.

Notícies relacionades

L’Esmuc reforçarà les polítiques antiassetjament pel cas del Liceu

El DHub homenatja el disseny que va sustentar la revolució d’Allende

-Avui també actua Cooper.

-¡La meva admiració total per Los Flechazos! Crec que amb l'Álex tenim en comú aquesta manera clàssica d'afrontar la cançó pop.