Teresa Pàmies mor als 92 anys

L'escriptora Teresa Pàmies ha mort avui als 92 anys a Granada a casa del seu fill Antonio. L'autora, nascuda a Balaguer, Lleida, el 1919, va rebre al llarg de la seva carrera reconeixements com la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona (2000) o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2001). Entre les seves obres, la majoria amb fons autobiogràfic, destaquen Testament a Praga (Premi Pla 1970), Quan érem capitans (1974), Gent del meu exili (1975) o Jardí enfonsat (1992).

Dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya el 1937 i una de les fundadores de l'Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939), el seu marit va ser el secretari general del PSUC, Gregorio López Raimundo. Un dels seus fills, que porta el cognom d'ella perquè el seu pare vivia en la clandestinitat, és el també escriptor Sergi Pàmies. Una de les seves últimes obres va ser precisament, Informe al difunt (2008), on recordava moments viscuts amb el seu marit.

Després de la guerra civil es va exiliar primer a França i després a Cuba, República Dominicana i Mèxic. El 1947 es va traslladar a Belgrad, on va treballar a Ràdio Praga. Fins al seu retorn a Catalunya, el 1971, durant els anys que va passar fora d'Espanya va col·laborar amb revistes com Serra d'Or i Oriflama.

Escriptors a l'exili

Amb la mort de Teresa Pàmies desapareix un dels últims representants de la generació d'escriptors de l'exili i d'intel·lectuals compromesos amb la democràcia, les llibertats i els drets de la dona. Pàmies va començar a escriure durant la seva joventut i també a ocupar-se de la política, mecanografiant els articles que li dictava el seu pare. Als disset anys va ser promoguda a la direcció de les Joventuts del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), de manera que va haver de traslladar-se a Barcelona. Poc temps més tard va ser una de les fundadores de l'Aliança Dona Jove de Catalunya, organització femenina de masses per ajudar els combatents en la guerra civil espanyola.

El 1939 va haver d'exiliar-se i va viure quatre anys a Mèxic, 12 a Txecoslovàquia i 12 més a França. En el seu exili de Praga, el seu pare va escriure unes memòries que ella va corregir i va enviar a un concurs literari de Barcelona. Aquella obra, titulada Testament a Praga va guanyar el Premi Josep Pla de les Lletres Catalanes, el 1970. Durant els últims anys d'exili va col·laborar en les revistes catalanes Serra D'Or i Oriflama, i amb Juan Manuel Azcárate Diz va publicar El diari de la Joventut.

Obra prolífica

L'escriptora va tornar a Catalunya el 1971 i tres anys després va guanyar el Premi Joan Estelrich amb la seva novel·la Quam érem capitans. Entre les seves obres, una vintena de llibres escrits la majoria en català i alguns en castellà, destaquen a més Crònica de la vetlla, Va ploure tot el dia, La dona de pres, Amor clandestí i Aquell vellet gentil i pulcre, totes elles en el gènere narratiu, a més de l'obra de teatre Opinió de dona.

De la seva composició poètica s'ha de citar Cròniques de naufragi, La chivata i Segrest amb filipina, i en el gènere de l'assaig Una española llamada Dolores Ibárruri, Cartes al fill recluta, Gent del meu exili i Memòria dels morts. Altres obres són Aventura mexicana del noi Pau Rispa, Busqueu-me a Granada, Camarera de cinco estrellas, Massa tard per a Cèlia, Matins de l'Aran, Praga, Si vas a París, papá ..., Vacances aragonesos, La noguera, Coses de la vida, Jardí enfosat, Maig de les dones, Mascles no masclistes, Mujer de preso, Los niños de la guerra, Los que se fueron, Records de la Guerra i d'Exili.

Premiada

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

També va escriure La reraguarda republicana, Romanticismo militante, Nadal a Porto, Rosalía no hi era, Va ploure tot el dia. El 1989 va obtenir el primer premi al II Certamen de Narrativa de Dones Una palabra, otra, patrocinat per les Llibreries de Dones de diverses províncies espanyoles, per la seva obra Cómo nos fregaron, Dora. Aquell mateix any, a l'octubre va aparèixer el seu llibre Rebelión de viejas, i al desembre va publicar el diari narratiu sobre els fets de la primavera de Praga de 1968.

La seva última obra va ser Informe al difunt (2008), un llibre homenatge al seu marit Gregorio López Raimundo, exsecretari general del PSUC, que havia mort el 2007. Així mateix, era la mare del també escriptor Sergi Pàmies. El 1984 havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, el 2000, la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'Ajuntament de Barcelona i un any després va obtenir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.