París consagra una gran exposició a les sèries de Matisse

Després de tres anys de negociacions per obtenir la cessió dels quadros, el Centre Pompidou de París ha aconseguit reunir per primera vegada les principals sèries d'Henri Matisse (1869-1954). La mostra, que convida a explorar el procés creatiu del pintor a través de 60 obres, es podrà veure a la capital francesa fins al 18 de juny, des d'on viatjarà a Copenhaguen per tancar el seu periple al Metropolitan de Nova York.

L'exposició, tituladaMatisse, parelles i sèries, permet confrontar les teles que l'artista va repetir des d'un angle diferent i les obres que va fer sobre un mateix tema, com els molls del Sena vistos des del seu estudi, les natures mortes i els nus femenins. «Era un pintor obsessiu, perseguit pel dubte, que retreballava una primera idea, sentia la necessitat de desdoblar-la», explica la comissària Cécile Debray, que posa en relleu la incessant recerca de l'artista de nous processos creatius.

El recorregut travessa mig segle de treball de Matisse, i permet entrar en «la gènesi de les obres», des de les seves primeres temptatives de desenvolupar el mètode puntillista el 1904 fins als papers retallats dels anys 50. També reuneix dibuixos i treballs fets en guaix.

DUBTE I SENTIMENT / «Treballo el sentiment, tinc la concepció al cap, i sovint la puc reconcebre», va escriure Matisse, que defineix la seva tendència a la repetició com «la manifestació» de la seva personalitat. En les dues obres tituladesLe Luxe I iLe Luxe II,el format i l'escena són idèntiques: Venus emergeix de l'aigua, una serventa li eixuga els peus i una altra li ofereix flors. No obstant, el tractament de cada tela és diferent. La primera, realitzada a Cotlliure el 1907 amb brotxades ràpides, està coberta d'un lleuger vel de pintura. La segona, més treballada, la va fer al cap d'uns mesos, amb colors mats, expressiva i sensual. Matisse acabava de fer un viatge a Itàlia i havia descobert els frescos de Giotto.

Notícies relacionades

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

Milers de persones surten al carrer per la Nit dels Museus

LA RECERCA DE LA TENSIÓ / A diferència de Monet, no buscava reproduir les metamorfosis de la llum i de les estacions, sinó que el seu objectiu era retreballar l'estil, explorar i aprofundir fins que emergís una nova versió, a vegades completament diferent, com passa amb els dos quadros en què reprodueix un aquari amb peixos vermells, el 1914, poc abans de la primera guerra mundial. En les dues obres, Matisse passa d'una atmosfera feliç i harmoniosa a una altra més inquietant, d'inspiració cubista, i en la qual introdueix la fugaç imatge del pintor.

Per regla general, en la primera versió la pintura sempre és més fluida, lleugera i espontània. La segona, en canvi, acostuma a ser més elaborada, tendeix a la simplificació de les formes, a l'estilització. Per a la comissària deMatisse, parelles i sèries, aquesta constant en l'art del pintor francès respon a «la recerca de la tensió entre pols contradictoris, una oposició entre la reflexió i l'espontaneïtat». L'anomenatpintor de la felicitat apareix en la mostra com un treballador incansable i molt, molt complex.