Entre herois i pobra gent

Aquest nou «episodi nacional» d'Almudena Grandes situa l'acció entre el 1947 i el 1949, a Fuensanta de Martos, a la serra de Jaén, en la dura subsistència del maquis i l'assetjament a què el sotmet la Guàrdia Civil. La professió de fe galdosiana de l'autora és ben coneguda i la torna a reafirmar aEl lector de Julio Verne. Persisteix la seva confiança en una narració realista amb forts suports històrics, una sòlida carcassa anecdòtica, caràcters ben perfilats, diàlegs profusos i abundant munició sentimental de divers calibre, des de la tendresa fins a l'heroisme èpic, des de la compassió o la indignació davant la crueltat i la iniquitat fins a l'efusió amorosa. Tot plegat compon una novel·la tan convencional en la factura com eficaç en el seu propòsit d'entretenir i emocionar el lector. El drama dels guerrillers antifranquistes, i el d'alguns dels que els van perseguir, queda mostrat, però no és convertit en objecte de reflexió.

Amb tot, aquesta entrega resulta més ajustada que la primera, i hi contribueix la veu del narrador, Nino,Canijoper a tothom, el fill d'un guàrdia civil que reconstrueix les seves experiències dels seus nou anys entre la caserna i la muntanya que empara els guerrillers, entre el seu pare i Pepeel Portugués, amb el rerefons mític delCencerroi l'ombra del traïdor. A l'enfocar els esdeveniments a través d'una sensibilitat infantil (encara que el llenguatge pertanyi a l'Antonino adult), la història es converteix en la crònica d'una maduració. Alhora, ja que aquesta sensibilitat s'alimenta de les novel·les de Jules Verne, la recreació del passat assumeix les característiques d'una narració d'aventures.

ADDITAMENT / Aquests dos models, juntament amb el relat rememoratiu, donen més cohesió narrativa al llibre que la que téInés y la alegría. De totes maneres, l'estil continua sent arborescent, ple d'enumeracions i aposicions que, més que sumar, resten perquè ofeguen la imaginació del lector. El mateix principi d'agregació sembla que s'estengui a l'estructura, ja que quan la novel·la està acabada s'hi afegeix una espècie d'afegitó sobre la sort posterior del narrador. I encara que aquest additament empeny la peripècia de Nino fins a les eleccions del 1977 amb un cert efectisme final, la història no ho necessitava.

3 EL LECTOR DE JULIO VERNE

Notícies relacionades

El grup d’experts que ha d’analitzar el trasllat de les pintures de Sixena exposades al MNAC

El mestre i els seus bons alumnes

Almudena Grandes

Tusquets. 424 pàg. 19,95 €