L'escriptora alemanya triomfa amb les seves històries romàntiques ambientades a Nova Zelanda
Segon assalt del 'fenomen Sarah Lark'
El 'best-seller' 'Al país del núvol blanc' ja té continuació
L’escriptora Sarah Lark parla de ’La cançó dels maoris’, la segona part de la seva trilogia neozelandesa. /
En aquell «país del núvol blanc» que és la Nova Zelanda a cavall entre el segle XIX i el XX les dones poden viure exòtiques aventures amb diferent sort, hi ha violacions i dones maltractades, hi ha l'imprescindible bàlsam de les històries d'amor i el patiment del desamor i els enamoraments desafortunats, i hi ha història, la de la cultura maori, la colonització anglesa i la dura vida a les poblacions mineres. L'escriptora alemanya Sarah Lark torna a barrejar amb eficàcia al llarg de 700 pàgines diversos d'aquests ingredients, fórmula màgica de l'èxit que el 2011 va convertir en un dels fenòmens editorials de l'any, gràcies al fenomen del boca-orella, la primera entrega de la seva trilogia neozelandesa,Al país del núvol blanc(250.000 exemplars venuts a Espanya i dos milions i mig a tot el món). El segon assalt ésLa cançó dels maoris(en català i castellà, a Ediciones B), que en menys d'una setmana a les llibreries ja lidera el rànquing d'EL PERIÓDICO.
LA CANÇÓ MAORI / Aquesta és la seva novel·la favorita, va confessar ahir a Barcelona Lark, per uns dies lluny de la seva finca de Mojácar (Almeria), on viu des de fa anys bolcada en la seva altra afició, cuidar cavalls i gossos. Ho és, diu, perquè té moltes coses en comú amb les dues protagonistes, nétes de les dues dones que a la primera part emigraven d'Anglaterra al segle XIX per casar-se amb neozelandesos que ni tan sols coneixien. «Una d'elles, Kura, té el mateix somni que tenia jo de jove, ser cantant d'òpera, però en aquella època i en un país sense cultura operística era molt difícil. Ella té sang maori i a través de la música troba les seves arrels, d'aquí ve el títol del llibre. I a Elaine li agraden els cavalls i els gossos, com a mi; és molt simpàtica, s'enamora de l'home equivocat però acaba trobant un home bo. ¡Encara que en la realitat ja no existeixen homes així i si n'hi ha ja tenen propietària!», afegeix entre rialles.
Malgrat això, Lark no estalvia en drama i recupera un tràgic fet històric: l'accident a la mina Brunner el 1896, el pitjor desastre miner de Nova Zelanda, que va costar la vida de més de 60 miners. «N'he canviat el nom però els fets estan molt documentats. Hi va haver una gran explosió perquè hi havia pocs pous de ventilació i l'únic mètode per detectar les bosses de gas era baixar amb un ocell: si moria és que els miners corrien perill. La novel·la tracta de la cultura minera, de com es van millorar les condicions de treball, de com vivien uns homes arribats d'Anglaterra i Irlanda per portar una vida dura a les mines, sense dones ni bones cases».
Nascuda a Bochum el 1958, en ple apogeu de la conca minera del Ruhr, Lark no oblida la por que va passar quan amb 9 anys va baixar a una mina en una excursió escolar. «Conec el llenguatge miner i recordo què era viure en un núvol permanent, com respiràvem aquell aire ple de pols de carbó».
La novel·la no evita situacions escabroses de maltractament i abusos. «Són problemes que les dones han afrontat des de fa milers d'anys arreu del món. Els homes solucionen els problemes amb violència i les seves dones són les víctimes que tenen més a prop -opina Lark-. Avui hi ha cases d'acollida i programes d'ajuda i les dones ho tenen més fàcil per escapar-se dels homes violents».
ELS MAORIS / L'autora continuarà alliçonant sobre la cultura maori. Si ara parla de música, aLa crida del kiwi, que tancarà la trilogia, ho farà sobre la seva concepció de la vida i la mort i les guerres maoris. «En van dir guerra però només hi va haver quatre morts en un bàndol i vint en l'altre -apunta-. Cada tribu tenia els seus costums. Van mantenir la seva música i la seva religió però no van tenir problemes per adaptar-se als costums dels anglesos».
