Michel Teló: «És bonic portar alegria als que no s'ho passen bé»

Als 31 anys i després deixar-se la pell als escenaris del seu país, Michel Teló, brasiler amb antecedents italians, s'ha convertit en un fenomen de masses a tot el món de la mà d'Ai, se eu te pego,la cançó que molts futbolistes han posat de moda al celebrar-hi els gols. Avui portarà el seu enganxós ritme al Sant Jordi Club (21.00 hores).

-Cristiano Ronaldo va posar de moda el ball d'Ai, se eu te pego(ai, si t'atrapo). ¿Ja és un himne del Reial Madrid?

-No, no, no. És un himne de tots. La cançó serveix per a tots els equips. He de dir que m'agrada molt el Barça. Per mi, els dos equips millors del món són el Barça i el Madrid. Més que un joc, el seu fort és l'espectacle.

-Una de les fonts d'inspiració per al tema que ha fet de vostè un fenomen de masses a tot Europa és elventall. ¿Què és?

-Elventall, fer-se aire amb la mà, és el que fem els nois al Brasil quan veiem una noia guapa i ens sufoquem. És una cançó simple que transmet alegria i amb una lletra fàcil. Té màgia, ritme.

-La seva música és una via d'escapament. ¿És millor deixar el cervell a casa i dedicar-nos a ballar en els seus concerts?

-Per mi, és molt bonic portar una mica d'alegria a la gent que no s'ho està passant bé ara amb la crisi.

-Va començar en la música als 12 anys.

No, amb set. Amb set ja cantava al col·legi i ja sentia que em dedicaria tota la vida a la música. Als 12 ho vaig començar a fer de manera professional i actuava els divendres, els dissabtes i els diumenges. Als 14 vaig crear el meu estudi. I amb 16 anys vaig formar part d'un grup molt important del Brasil, Tradición, on vaig estar 12 anys i va ser tot un èxit en el meu país. Després, vaig sentir la necessitat d'alguna cosa nova, un desafiament, i em vaig llançar en solitari. Fa dos anys i mig que canto sol i en aquest temps he aconseguit diversoshits al Brasil, cosa que no és fàcil perquè es tracta d'un país gegant on conviuen moltes cultures i on un territori no té res a veure amb l'altre.

-Esforç, treball i una mica de sort són les claus del seu èxit.

-Sí, tot això junt. Encara que jo sempre dic que el primer lloc és per a Déu, que m'ha dirigit i il·luminat de forma increïble.

-I quan tenia 12 anys, ¿com va digerir la família que posés tanta atenció en la música i descuidés el col·legi?

-No el vaig descuidar tant (rialles). Als 13 anys jo feia els caps de setmana més de mil quilòmetres per actuar. Dilluns al matí arribava a casa mort de cansament i el meu pare m'obligava a anar a col·legi. Els meus pares, que són humils i no tenen res a veure amb el món de la música, sempre em van recolzar. Són un exemple de vida per a mi, els portaré a la gira.

-Escolti, ¿vostè és tan alegre com demostra en els seus concerts?

-Bé, m'agrada sortir per prendre una canya i xerrar amb els amics. Però sóc un home casat. Fa tres anys que em vaig casar.

-¿Fills?

-Encara no. Pensava que aquest any en tindria, però el ball de Cristiano Ronaldo i el seu èxit m'han capgirat els plans de paternitat (rialles). Una miqueta més endavant ho faré. Ara no puc, els fills necessiten molta atenció, i la dona embarassada, també.

Notícies relacionades

Naikare, el taller que ressuscita els llibres ferits

Michael Jackson, més blanc que mai: així és el polèmic biopic sobre el Rei del Pop

-¿Quan preveu el desembarcament als EUA?

-És molt complicat. Però estic parlant amb el meu productor i un altre productor dels EUA per fer temes en anglès que el públic pugui entendre. No hi ha compromís, hi ha ­només una voluntat de portar-ho a terme.