Manos de Topo, melodrama seriós

Manos de Topo va caminar perillosament entre l'exquisidesa i l'acudit en els seus dos primers discos, però el tercer,Escapar con el anticiclón, dissipa dubtes. Les seves cançons segueixen contenint frases enginyoses que l'entonació de Miguel Ángel Blanca realça i converteix en tragicòmiques («Solo destacas por tus zapatos, no por tu forma de andar», gemega aAnimal de compañía), però, encara que el melodrama portat al límit segueixi situant-se al cor de la seva proposta, hi ha més imaginació compositiva, més subtilesa i més substància. I això s'aprecia en els seus nutritius, detallistes directes, com el de dijous a La [2], en un concert inclòs en el cicleCaprichos de Apolo.

Ara el seu so és menys de joguina i més vigorós; sense Casio i amb guitarres elèctriques creuant-se amb l'acústica. Blanca matisa una mica més i no se'l veu tan extremadament forçat, tan a punt de crucificar-se en públic amb cada estrofa. La seva manera de cantar ha creat un patró en si mateix que ara, aquesta és la novetat, pot modelar, tensar o relaxar més o menys en funció de les necessitats argumentals. La col·laboració amb Ramón Rodríguez (The New Raemon), productor del nou disc, ha caigut bé al grup, que a La [2] va escenificar aquest creixement davant d'uns centenars de devots que van esgotar les entrades.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

VERSOS MAQUIAVÈL·LICS / Durant una mica més d'una hora, Manos de Topo va presumir de present despert amb cançons sibil·lines comHaz tu magia iMaquillarse un antifaz, plenes de girs inesperats i de versos maquiavèl·lics, encara que alguns requereixin diverses lectures per entendre'ls. La relació tensa, o més aviat traumàtica, amb el sexe femení segueix sent la seva gasolina, però dosificant incendis i sinistres.

El contrast dels textos febrils, la intensitat vocal i més cos instrumental amb les dinàmiques més laberíntiques i la delicadesa de certs arranjaments (amb el violí de cambra de Sara Fontán) va produir un efecte torbador. I alguna cosa d'això es va encomanar a les cançons més antigues: d'El carteroaPollo frito(«tienes los labios cortados de reírte de mí»),passant perCulo de cristal (del seusplit EPamb Tarántula) i, en els bisos, La chica tripolar iLa estatua de la libertad. Melodrama de llarg abast.