Barón Rojo, el zombi laboriós

Una banda de la qual els seus membres diuen coses com les publicades dissabte en aquest diari («Barón Rojo és un grup cadàver; o mòmia; no aporta res i viu de la història») és una banda anímicament arrasada. Però, encara que més mort que viu, pel que es va poder veure dissabte al Sant Jordi Club, Barón Rojo encara pot experimentar espasmes de vitalitat. Ja sigui a causa del moviment reflex pre-rigor mortiso gràcies a un sentit últim de la professionalitat i de la gratitud al fan, els madrilenys operen a l'escenari com si no arrosseguessin una atroç crisi interna.

Notícies relacionades

Disney a Hawaii

Privilegiats impunes

Tres hores de concert, tots els èxits, també cançons dels seus discos més foscos, poques estones mortes i un guió destinat a satisfer el fan. Una marató sense guarniments, perquè en aquests concerts de reunió no s'ha invertit en producció i l'escenari lluïa pelat, sense ni tan sols un teló de fons cridaner com en els temps deBarón al rojo vivo(1984). Austeritat, absència de cançons noves irevivalintegral. En escena, els germans Carlos i Armando de Castro, fent torns en les seves intervencions vocals amb el retrobat José Luis Campuzano,Sherpa, i darrere, la bateria rediviva d'Hermes Calabria. Van entrar en acció amb una bateria de clàssics comCampo de concentración, Las flores del mal, El malo iIncomunicación.

LÍRICA D'INCOMPRENSIÓ / Cants d'una època en què el rock (entès com a sinònim de heavy metal: elverdader rock) era enarborat com a vehicle d'expressió d'un col·lectiu incomprès i exclòs de la modernitat. Els textos incidien en aquesta vocació de barricada:Son como hormigas, Rocke­ro indomable, Tierra de nadie...Van incloure en el repertori peces dels seus dies baixos, comHerencia letal, de l'últim disc publicat per la formació clàssica,Obstinato (1989), i van evocar el seu clàssicVolumen brutal, del qual es compleixen 30 anys, amb la instrumentalEl barón vuela sobre Inglaterra, abans de recórrer a tòtems com la baladaSiempre estás allí, Los rockeros van al infierno iResistiré.Doncs sí,«resistiré hasta el fin», proclama la lletra. Literalment.