La llum de la ficció

Evelio Rosero (Bogotà, 1958) s'ha proposat aLa carroza de Bolívardesmitificar la figura del Llibertador de Colòmbia, Equador i Veneçuela, i pare de totes les Amèriques. I ho pot fer perquè si, com volia Goya, «el somni de la raó produeix monstres», aquí el somni d'una ficció molt poderosa il·lumina els camins més intocables de la història oficial. La llum de la ficció és la que pot dir ben alt i ben clar allò que la història pot tergiversar.

Heus aquí el moll de la intenció artística d'aquesta novel·la: «És la memòria de la veritat, que pugna per imposar-se. Corregint l'error històric, denunciant-lo, es corregeix l'absència de memòria, una de les principals causes d'aquest present social i polític fonamentat en mentides i assassinats». La Gran Mentira de Bolívar o el mal llamado Libertadorés el títol del llibre que vol escriure el doctor Justo Pastor Proceso per trencar amb la coneguda mitificació del Llibertador, que «era algú que no era, que havia fet el que no va fer» i que va passar «a la història com l'heroi que no va ser». Pretén que a la desfilada de Carnaval una carrossa amb la imatge de Bolívar sigui la prova irrefutable que la història va mentir. Al seu costat Arcaín Chivo, historiador, que explicarà a les seves classes les mentides repetides, i els artesans que recrearan a la carrossa les escenesverdaderesde la vida del Llibertador.

Però la novel·la és bastant més que la sola ruptura amb la imatge de Bolívar, perquè hi ha una història d'amor impossible i insospitat absolutament descomunal amb la dona del doctor, Primavera, i perquè després s'entreveu una altra història, de venjances i d'esbirros que volen ajusticiar tot aquell que es proposi trencar amb la imatge oficial de Bolívar. S'ha de llegir, si es vol, aquesta última part com una imatge intrèpida de les lluites intestines que encara avui castiguen una part de l'Amèrica Llatina.

Si García Márquez (El general en su laberinto) i, recentment, William Ospina (En busca de Bolívar) van voler dibuixar un personatge amb els buits que la història permet incloure-hi, la intenció de Rosero és ben diferent, és a dir, negar la major, explicar una història literària amb una veritat històrica i incontrovertible com a teló de fons. I malgrat que els passatges de les cartes de Bolívar i els fragments dels escrits de Karl Marx són, a estones, una mica tediosos, la ficció aixeca el vol i se situa, per moments, a cotes molt elevades.

Una clara voluntat d'estil i l'encaix i alternança de temps i escenes fan d'aquesta novel·la un text emblemàtic que el lector sabrà degustar a poc a poc.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

3 LA CARROZA DE BOLÍVAR

Evelio Rosero. Tusquets. 392 p. 20 €