Desapareix un pintor eternament jove

Diuen que només els estimats pels déus es fan cada vegada més joves. AntoniTàpiesestava tocat per aquesta mena de deïtat que únicament posseeixen aquells que han arribat a trobar l'essència de l'art. Un art amb un component meditatiu, fratenal, experimental, imprescindible, bonic i lleig,bizarre (estrany), contradictori, rebel que estima la seva terra, primigeni, temorós, misteriós... La seva valentia l'ha portat a expressar els més recòndits replecs del seu pensament.

La pintura i la música s'han convertit en escenaris indispensables per no caure en els inferns de l'horror i del patiment causats per aquells que les menyspreen. En aquests escenaris,Antoni Tàpiesha estat essencial i imprescindible. Ens ha prestat els seus ulls per percebre amb la seva mirada una altra realitat, a part d'això impressionant, del món en què vivim. Ha estat un pintor contemporani mantenint-se sempre lluny de l'actualitat. Perquè únicament és des de fora del món actual que es pot aconseguir l'etern.

EstimemTàpiesperquè ell, amb la seva obra, ens estima a nosaltres. Va estimar la seva terra i ha lluitat sempre per la seva plenitud, implicant-se en totes aquelles reivindicacions que s'emmarquen en el progrés, la llibertat i la justícia; el seu compromís amb Catalunya i la seva gent.

El seu univers extrem i coherent va més enllà del que podem capturar amb els nostres propis ulls. Necessitem aprofundir en el que és transcendental per entendre i alimentar-nos amb el seu coneixement.

Entendre la seva pintura

¿De quina manera es pot ser revolucionari des de la dimensió espiritual? ¿Com es pot fer la revolució des de l'experiència estètica? ¿En quina mesura l'art pot ser subversiu? ¿Com es pot ser transcendental amb els materials quotidians? Entendre la pintura d'Antoni Tàpiesés respondre a totes aquestes preguntes. Perquè ell mateix no ha parat mai de fer-se, amb la feina diària, preguntes que la mateixa pintura li ha respost. Observeu la pintura deTàpies:hi trobareu respostes a moltes de les qüestions que ens fem cada dia en un món convuls.

Notícies relacionades

Tàpies etern

«¿Espiritual? Sí, espiritual»

T + T: Teresa i Tàpies.¿Què seria deTàpiessenseTeresao deTeresasenseTàpies? Com el teclejat i repicada del piano deCarles Santos,la T deTeresaés una constant en l'obra deTàpies. Teresa,sempre present, retenint el temps en l'embull i l'empremta deixada en la matèria.

Tàpiesper sempre.