«¿Espiritual? Sí, espiritual»

2 de març del 2009. Última entrevista que Antoni Tàpies va concedir a EL PERIÓDICO. Aquest és un extracte d'aquella contraportada:

-Una de les meves il·lusions és que les meves imatges estimulin l'espectador a espolsar-se de sobre tanta banalitat de la societat, a concentrar-se més en el camí...

-¿Espiritual?

-Espiritual, sí. Un camí més ferm, que li aclareixi l'univers.

-Missió difícil.

-Jo ara tinc una certa visió de conjunt, i associo la vida a un món que no coneixem i sobre el qual s'ha d'anar pensant. Jo ja ho vaig fer de jove. Vaig tenir una lesió pulmonar en una època en què no hi havia antibiòtics. Vaig estar gairebé dos anys entre el llit i una hamaca.

-«Pinto el que pinto perquè sóc català». Això va escriure una vegada.

-El sentiment de pertinença em ve de lluny. L'avi va ser tinent d'alcalde de Barcelona i va fundar la llibreria Puig Alfonso a la plaça Nova. I el pare va pertànyer a la Lliga... M'agradaria que tohom combregués una mica amb el meu sentiment a través de la meva pintura.

-Aspirava a reflectir l'univers d'un sol traç, ¿recorda?

-No ho he aconseguit encara. Per això he de continuar treballant. Cinc anys més potser... Però aquest traç és difícil d'explicar, és com explicar la vida, que d'això tracta l'art. Aquesta intuïció aclareix molt les coses...

-¿Li queda això per explicar?

-Em queda obrir l'última porta al misteri, ¿no? No s'ha aconseguit per més científics que ho hagin pensat i més poetes que ho hagin imaginat. Encara que ells han concretat bastant que la terra, el cos, la matèria, tenen tanta importància com l'esperit. La perfecció no només ha de venir de les idees nobles, sinó que el tracte a la terra ha d'anar a l'una.

-¿Han entès la seva obra?

-(Somriu). Bé... És discutible. De jove em van criticar molt. Vaig patir. Vaig sentir que havia fracassat. Però van pesar més les ganes de fer coses interessants.

-Ara pelegrinen a la seva porta.

-(Somriu una altra vegada) Sí, sí.

-¿Com mirar un tàpies?

-Amb certa preparació. Molts artistes diuen que tothom pot entendre les seves obres. Jo crec que no. És important educar la mirada dels nens, preparar-los perquè siguin sensibles a l'art. Però, compte, que hi ha crítics i comentaristes que traeixen una mica.

Notícies relacionades

Tàpies etern

L'obsessió per investigar i compartir

-¿Què el commou?

-Algunes obres de música, que sento en la imaginació, perquè no les puc escoltar de veritat.