El polèmic aniversari de Josep Maria de Sagarra

L'hi va dir un dia Ortega y Gasset a Josep Maria de Sagarra, que s'havien conegut molts anys abans a l'Ateneo madrileny, un dia que es van trobar pel carrer: «¡Quina alegria, amic Sagarra. A més de malament, ¿com li va?». Avui la pregunta torna a ser pertinent. A Sagarra, últimament, les coses no li han anat gaire bé. Per començar, tothom va oblidar el setembre passat, quan va fer 50 anys de la seva mort, que havia estat el dramaturg català més popular -a part que la lectura del seuPoema de Nadalera una cita obligada per als bons burgesos del segle passat-. Només la Institució de les Lletres Catalanes es va prendre la molèstia de recordar la data als diaris, però sense la ratificació de cap acte institucional.

Per sort per al pare, Joan, el seu irreductible fill i guardià de la flama, va formular la seva queixa en el seu habitual estil burleta idestroyer. En un dels seus articles li va estirar tant les orelles al conseller Mascarell com i, sobretot, al director del TNC, Sergi Belbel, que no s'ha sentit en l'obligació d'incloure cap de les seves obres aquesta temporada -el Nacional va programarGalatea (1998-99),El cafè de la Marina (2002-03) i elPoema de Nadal(2007-2008, aquest durant el mandat Belbel), i a més les seves traduccions de Shakespeare van ser cita obligada en tots els muntatges durant anys-. Sagarra júnior va acusar Belbel de no ser conseqüent amb les seves paraules en què considerava el seu pare un «clàssic indiscutible del segle XX».

Notícies relacionades

El dominical d’EL PERIÓDICO de 1979 trobat en una maleta de la mare

Pantalla retroil·luminada: una volta per la tele de 1979

INSTITUCIONAL I POPULAR / La història té final feliç. Gràcies a la protesta, el 23 de gener, al Palau de la Música, Joan Ollé dirigirà un homenatge institucional al dramaturg, un cop resoltes les diferències o l'oblit amb Mascarell. L'acte, de caràcter gratuït i vocació popular, compta amb la participació dels actors Joan Anguera, Pere Arquillué, Sílvia Bel, Ivan Benet, Montserrat Carulla, Enric Majó, Rosa Novell, Josep Maria Pou, Carme Sansa i Lluís Soler, i dels músics i cantants Ester Formosa, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz i Marina Rossell. L'espectacle, segons Ollé, vol posar una guinda al cànon sagarrià: donar a conèixer l'autor més enllà dels famosos poemesAiguamarina iVinyes verdes vora el mar (amb una petita ajuda de Lluís Llach).

Així, s'utilitzaran, entre altres, fragments de lesMemòries-una obra exalçada fins i tot pels detractors més acèrrims de l'autor- per fer un recorregut biogràfic des dels seus estudis a Madrid, el seu viatge a la Polinèsia mentre es lliura la guerra civil, el seu exili a París i el seu retorn l'any 1940 a una Barcelona «invivible», amb la qual es reconcilia, segons Ollé, «per vocació o per cinisme», per intentar en l'últim acte de la seva vida unaggiornamentodavant un públic que s'havia distanciat d'ell. Caldrà veure si el Sagarra més satíric, el de «Els tinc grossos i rodons / com els pares felipons»,tindrà cabuda en l'acte. Rosa Novell ja ha anunciat que no és el seu estil, encara que al seu dia Margarida Xirgu disfrutés recitant-ho.