La llibreta de Ramoneda

Explicava ahir Teresa Pérez, relacions públiques del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que és habitual topar-se pels passadissos del centre amb elcapi la seva inseparable llibreta. Josep Ramoneda hi apunta totes les idees que li passen pel cap, que no són poques. Quan, fa unes setmanes, es va confirmar que la Diputació de Barcelona

-administració governada per CiU i el PP i majoritària al CCCB- havia decidit no renovar el contracte a Ramoneda el 31 de desembre, els seus col·laboradors van voler emular-lo, com a gest d'afecte, i han anat anotant tot el que se'ls acudia amb vista a organitzar-li un gran comiat. El dia de l'adéu va arribar ahir. El lloc: l'acollidor teatre del CCCB. I, pel que s'ha vist, el mètode de la llibreta va funcionar: allà va formar lacrème de la crèmede la intel·lectualitat i la política catalanes, sobretot l'escorada a l'esquerra. Però, no només.

La llarga llista dels que van acompanyar Ramoneda en aquesta data especial va incloure el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, gran amic del filòsof des de temps immemorials, i dos exconsellers del ram, el democristià Joan Rigol i el republicà Joan Manuel Tresserras. Els exconsellers socialistes Antoni Castells i Joaquim Nadal i l'exalcalde Jordi Hereu van ser altres polítics que es van afegir a l'homenatge. Del món de la cultura, hi van assistir, entre nombrosos representants, els editors Jorge Herralde i Jaume Vallcorba, l'arquitecte Oriol Bohigas, el filòsof Xavier Rubert de Ventós, el nou director del MNAC, Pepe Serra, la directora de la Fundació Miró, Rosa Maria Malet, el codirector del Sonar Enric Palau i l'escriptor Sergi Pàmies, i del món de l'empresa, Salvador Alemany.

Notícies relacionades

Mango entra al mercat de les fibres reciclades

Kosmopolis escalfa motors amb Art Spiegelman i Chris Ware

En la trobada van abundar els petons i les abraçades i, al final, tampoc hi van faltar les llàgrimes. A Ramoneda se n'hi van escapar algunes, i, com que l'emoció és molt contagiosa, una gran part de l'auditori va acabar amb els ulls plorosos. L'ambient, no obstant, no va ser ni molt menys fúnebre, tot i que el filòsof, que ha estat al capdavant del CCCB durant 22 anys, va fer broma al definir l'acte com un «funeral en vida» que va arrencar rialles. Perquè, per sobre de tot, el que es respirava era un sentiment comú: el d'estar celebrant en aquell lloc i en aquell moment la Cultura amb majúscula.

L'ABRAÇADA D'ANNA LIZARAN / L'actriu Anna Lizaran va protagonitzar un dels moments culminants al llegir uns fragments de dos dels filòsofs de capçalera de Ramoneda, els pensadors francesos Montaigne i Étienne de la Boétie. Va ser després de la intervenció de Lizaran i de fondre's en una abraçada amb ella, quan el director del CCCB, amb la veu mig nuada, va confessar que «el xoc emocional» que pateix últimament «està arribant al límit». En un breu parlament, va agrair l'enorme afecte rebut, va reivindicar la cultura com a «espai públic» i va fer vots perquè el seu successor en el càrrec, Marçal Sintes, sense citar-lo, no «amputi» cap de les «potes» sobre les quals se sosté el CCCB, un projecte concebut com a multidisciplinari des dels inicis. Després d'això, el seu equip li va regalar un vídeo nostàlgic, amb imatges històriques del centre i del mateix Ramoneda al timó. Un entranyable record.