EN 3 MINUTS

«Tenir un públic et genera pressió»

Dan Levy i Olivia Merilahti, en una imatge promocional de The Dø.

Dan Levy i Olivia Merilahti, en una imatge promocional de The Dø. / EL PERIÓDICO

1
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA

-En aquest disc sonen rics i espaiosos a la vegada.

-Sempre comencem amb una base minimalista, després hi afegim elements. Però més endavant, a poc a poc, anem traient els que no són bàsics. És un procés divertit.

-Però els ha quedat un disc melancòlic.

-El primer era més saltador, sens dubte; aquí volíem arribar més a la nostra essència. I pel camí ens hem topat amb molta melancolia, agressivitat i desconcert.

-Amb el primer disc es van convertir en la primera banda francesa que aconseguia un número u al seu país cantant en anglès. ¿Orgullosos? ¿Va crear pressió per a aquest disc?

-Va ser una cosa que va aconseguir que la indústria comencés a pensar de forma diferent. Per descomptat, ens va generar pressió saber que teníem un públic esperant. Però confio en el nostre públic. Crec que saben que no som grup d'un sol tema.

-¿Com creu que es filtra la seva herència finlandesa en la música?

-No n'estic segura. En realitat, vaig anar a l'escola a França. Però a casa em van educar amb molta cultura finlandesa. Diuen que la meva veu té so escandinau, i en el grup jo sóc la ­minimalista; com menys elements, millor.

-Hi ha un component primitivista i tribal a The Dø que em fa pensar en Pixies. ¿Com ho veu?

-La veritat és que últimament els escolto molt, però abans no els coneixia gaire. La meva principal influència quan vaig començar va ser Björk. Per a mi va ser un xoc musical.

Notícies relacionades

-¿I li agrada Biophilia? No sembla agradar-li a gairebé ningú.

-Encara no l'he escoltat sencer. M'a-grada com treballa la música, però crec que està encallada en el mateix tipus de melodia des deMédulla.Vejam,Médullaés una obra mestra, però no sé si és el cas deBiophilia.