Marc Parrot: «La inspiració em ve quan estic inconscient»

El barceloní reapareix amb dos projectes paral·lels i entrellaçats: un disc,Començar pel final, i un espectacle, Ombres de plata. El nexe comú són les il·lusionistes pel·lícules mudes del pioner Segundo de Chomón (1871-1929). Aquesta nit, cançons i fotogrames es fondran a l'Auditori (sala Tete Montoliu, 21.00 hores).

-Vostè estava pensant què fer en el seu nou disc i, de sobte, van entrar en la seva vida les pel·lícules de Segundo de Chomón.

-Buscava alguna cosa que m'estimulés, que m'obrís una porta, i va aparèixer Rafa Besoli amb lespel·lis, explicant-me que eren a la Filmoteca de Catalunya i que s'hi podia fer alguna cosa. Són del 1904 al 1912, fetes a París i Barcelona.

-¿Què el va atrapar d'elles?

-La seva tècnica de trucatges, tan senzilla: càmera zenital, fer aparèixer i desaparèixer la gent per tall, pintar les pel·lícules... És al·lucinant. Aquestes pel·lícules antigues, restaurades, són xocants. Tenen aquell punt artesanal, tècnic i artístic.

-¿Les pel·lícules van inspirar les cançons, o va buscar imatges que encaixessin amb les seves composicions?

-El primer. Hi ha una cançó,Acròbata, que encaixa ambLos acróbatas japoneses, on surten uns paios disfressats de japonesos amb calbes falses i vestits exòtics fent números impossibles d'equilibristes. Però no en tots els temes hi ha un vincle literal.

-¿Creu que ha aconseguit un so Parrot consolidat, que no canvia?

-Ni vull canviar-lo, ni puc fer-ho. Ja m'està bé, i cada petita innovació em costa.

-És un disc d'extrems: rock picapedrer i els ambients onírics.

-M'ha agradat exagerar-los i donar contrastos a les pel·lícules. Ja que no hi ha argument, volia passar de la intimitat i màgia a l'extraversió.

-Tornen els seus personatges plens d'interferències: ara estan desorientats, somnolents, naveguen entre «ferralla espacial»...

-Suposo que m'agrada el punt enigmàtic, i així no em defineixo clarament. Sóc contradictori. Sí, són paisatges una mica desenfocats. Escric les cançons quan estic a punt d'adormir-me o quan acabo de despertar-me. La inspiració ve en un moment d'inconsciència. Aquest projecte m'agrada perquè hi ha imatges i així a l'escenari demanaré que la gent no em miri.

-¿L'incomoda l'escenari?

-No, m'agrada, però fent un personatge.

-Però, ¿no havíem quedat que ja havia matat el personatge, El Chaval de la Peca, i que Marc Parrot era un músic de debò?

-Sí, però, ¿quan no hi ha personatge? Quan surts a l'escenari estàs actuant. Tots som personatges, el que va d'humil també. Doncs posats a fer, mola un personatge amb una mica més de brillantor.

-És l'autor d'Uh, oh, no tinc por. La seva música pot agradar als nens.

-Sí, sí, ja he fet tres discos per alClubSuper3. El món infantil sempre m'ha atret. Crec que les cançons poden ser eines per explicar coses de forma lúdica.

SEnDSuper3, La Marató, Casal Rock, La Sagrada Família... ¿És el músic oficial de TV-3?

-Ho pot semblar, ¿oi? Però cada cosa m'ha vingut per una via diferent: aSuper3hi vaig entrar passant un concurs, altres coses han estat a través de Joan Lluís Bozzo oEl Terrat... Al tenir un estudi i compondre els facilito la feina. I els papers que em toquen no són fàcils...

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

-A Ombres de plata només són tres. ¿Format per a temps de crisi?

-Doncs sí, també, encara que no ho vam pensar. Ens funciona així. De totes maneres, ¡som barats!