Joan Donovan, experta en desinformació i extremisme: «Les milícies ja s’estan preparant per a una guerra civil als Estats Units»

Donovan atén EL PERIÓDICO després de participar en una jornada de debats organitzada pel CIDOB i la Generalitat de Catalunya.

En el llibre Meme Wars va detallar com les comunitats d’extrema dreta en línia van aconseguir popularitzar entre la societat idees abans marginals. ¿És Donald Trump causa o conseqüència d’això?

La personalitat de Trump ja era important en la cultura nord-americana abans de convertir-se en polític. El 2016 es va començar a produir una gran fissura en les xarxes socials i una polarització no només entre l’esquerra i la dreta, sinó també entre aquells amb una existència a internet que girava entorn de la política i aquells que no s’hi volien involucrar. Aquests últims van veure en Trump una cosa diferent del polític habitual, com un home del poble. I ell va saber crear aquesta visió de si mateix com a antídot contra la política del passat. Per descomptat, això és una mentida, perquè és ric i famós. Però va atraure als seus mítings molta gent que va convertir en els seus fans i que no li podien veure res dolent. Alguns joves el van veure com el que marcaria la diferència per alterar la política nord-americana, sense importar-los si això seria bo o no.

Alimentant una mentalitat tribal...

Totalment, per això molts el veneren i compren les seves gorres, les seves samarretes o la seva pròpia Bíblia. Si no és adoració, és com un esport en què Trump és el seu equip. Això es veu quan el moviment MAGA parla de l’esquerra com «ells». El seu discurs tracta menys de polítiques i més de guanyar per construir aquesta visió del món que Trump impulsa.

La Casa Blanca ha adoptat els mems i la ironia per humiliar i deshumanitzar els seus rivals. ¿Com afecta aquesta lògica de troleig constant a l’estabilitat social?

La política nord-americana ha perdut el seu prestigi, la legitimitat. Si s’està fent broma és que no s’entén la política com una cosa digna, com fèiem abans. Veure com el Govern s’està convertint essencialment en una plataforma de shitposting –publicacions deliberadament incendiàries, iròniques i fins i tot incoherents– és horrible. El Departament de Seguretat Nacional va compartir un vídeo amb persones sent deportades i la música de Pokémon. La forma infantil en què gestionen la comunicació és part integrant de la creació d’un escenari internacional en què els EUA s’estan convertint en un pària. Si no es mostra el respecte i l’empatia adequats, altres països consideraran que no val la pena col·laborar amb nosaltres.

Ara que aquestes idees marginals han arribat al ‘mainstream’ amb Trump, ¿fa això més o menys probable que es produeixi una altra insurrecció?

Investigadors nord-americans del feixisme, en particular un dels millors, Timothy Snyder, han abandonat els EUA, cosa que significa que l’amenaça és real. La seva investigació apuntava que el segon mandat de Trump es convertiria ràpidament en un règim feixista. I, en tan sols nou mesos de mandat, moltes coses han canviat: els preus, però també com les xarxes socials aborden la moderació de continguts. Moltes ja han eliminat la verificació de la informació. Les xarxes socials són, en molts sentits, la infraestructura de la societat. I en algunes, com a X, els mitjans de dretes reben un tracte favorable. Quan Trump va paralitzar el tancament de TikTok, l’app també va començar a mostrar més continguts conservadors. Així, veiem un gran canvi per adaptar-se a l’agenda trumpista. I això és perillós no només perquè aquestes empreses són els principals canals de comunicació als EUA i a l’estranger, sinó perquè no sabem com prenen les seves decisions sobre els continguts. Com es programen els algoritmes té un paper important en el que es converteix en notícia dia rere dia.

Elon Musk va comprar Twitter, Donald Trump va crear Truth Social a la seva mida i ara Larry Ellison i els Murdoch podrien prendre el control de TikTok als EUA. ¿Els més rics estan aconseguint el control de les xarxes socials per consolidar el seu poder?

Sí, la veritable manera de guanyar diners una vegada que et fas tan ric és treure profit del Govern i ficar-te en les seves arques, que semblen infinites. Musk ha assegurat i estabilitzat els seus negocis davant les protestes contra ell a l’aconseguir grans contractes governamentals. Fa una dècada que ho està fent. Meta és el següent. Està treballant amb l’exèrcit i als carrers ja es veuen agents d’immigració equipats amb les seves ulleres.

Si tots aquests multimilionaris no només gestionen la seva pròpia plataforma, sinó que venen part d’aquest servei al govern, mai podrem estar realment segurs que no tenen accés a les nostres dades. Per això crec que aquests magnats no poden obtenir beneficis llevat que comencin a orientar el seu model de negoci cap a l’agenda de Trump. Podria ser per intimidació, però és una relació mútuament beneficiosa.

Trump ha sabut explotar l’algoritme de les xarxes socials, que viralitza el contingut incendiari perquè capta més l’atenció. Charlie Kirk també va esprémer la indignació per convertir-se en una figura clau als EUA. ¿Va ser víctima de la seva pròpia estratègia?

Kirk era molt bo entrant als campus universitaris, dient coses escandaloses i després pujant les respostes a les xarxes. Era molt bo per enfurismar la multitud i això es traduïa en més visites. La seva popularitat no es devia a una base unilateral de fans, sinó també al fet que enfurismava l’esquerra. Crec que promovia bastant una retòrica violenta. I quan penso en el que li va passar, crec realment que és una víctima de la violència armada. Kirk va provocar la ira per fer-se popular a internet. En els seus esdeveniments hi havia incitació i animositat, mai sabies si els assistents començarien a pegar-se. Vam veure també aquesta estratègia en altres provocadors d’extrema dreta com Milo Yiannopoulos i Ben Shapiro, els actes dels quals han generat aldarulls. Però el motiu pel qual hem arribat a aquesta situació crec que és l’excés d’armes que hi ha als EUA.

Un estat de polarització que va a més.

Sí. El 2017 hi va haver un altre esdeveniment horrorós en què un milicià ultradretà va assassinar Heather Heyer a l’utilitzar el seu cotxe per envestir una multitud. Van sorgir mems en 4chan que celebraven el terrorisme amb vídeos d’atacs similars a l’Orient Mitjà. Part de la violència ve de la polarització i de la manera ambivalent en què circula pel país. He estudiat molts assassinats extremistes, misogínia i violència, i el que trec com a conclusió és que, en moltes ocasions, els atacants estan realment malalts. No tenen una visió política clara, només saben a qui odien. Alguns dels assassinats que veiem ara no són de dretes o d’esquerres, sinó d’una manera nihilista de veure el món que pensa que així desencadenarà una guerra racial o una guerra civil.

Un informe recent sobre terrorisme i violència política elaborat pel Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals va revelar que «el 2025 marca la primera vegada en més de 30 anys que els atemptats terroristes d’esquerra superen en nombre els de l’extrema dreta violenta».

És important que deixem de banda la idea que aquestes coses són d’esquerres o de dretes, i que valorem realment la possibilitat que hi hagi múltiples causes. L’FBI ha creat una nova categoria entorn de l’extremisme nihilista i violent. Em pregunto si això és part del que estem veient aquí, juntament amb l’accés a les armes. Qualsevol que cometi aquest tipus de violència per una qüestió social concreta no acostuma a ser prodemocràtic. Quan parlem d’esquerra o dreta, ¿ens referim a algun tipus d’aspecte cultural dels seus interessos i ideologies? Segons el que he estudiat, si no podem determinar que eren membres d’algun club polític, que s’havien organitzat en el passat o que havien votat per determinats candidats, sembla que sempre hi ha aquesta desil·lusió, amb la societat, amb les dones, amb les persones de color o amb les persones queer. Aquests atacs s’acostumen a produir quan hi ha un tema polític candent que acapara l’atenció i algú intenta canviar el rumb de la conversa.

¿El fet que cada vegada més persones estiguin disposades a acceptar la violència pot portar els EUA cap a una guerra civil?

Estan succeint moltes coses que ens porten a un cop silenciós del govern. A la gent li preocupa que no puguem votar el 2026 a causa de les tàctiques que Trump està fent servir per dificultar el registre de votants i els seus atacs a la ciutadania, així com l’enorme inversió per aplicar les lleis d’immigració i el desplegament militar en ciutats que està ansiós per controlar. Molts temen que això sigui un pretext per tenir agents als col·legis electorals. Si aquestes coses comencen a produir-se, podríem passar d’un moment de protesta, com el que hem vist contra l’ICE, a un moment en què alguns creguin que necessiten armar-se i lluitar contra el Govern. Les milícies ja s’estan entrenant i preparant per a un moment com aquest.

¿El preludi d’una dictadura?

És molt difícil saber què faran Trump i J. D. Vance a continuació, perquè els passos que han fet fins ara han sigut erràtics. Després de l’assassinat de Kirk han promulgat una ordre presidencial contra Antifa i han declarat públicament que perseguiran qualsevol que utilitzi el que ells considerin llenguatge d’odi. Estan pressionant els mitjans de comunicació perquè no critiquin Trump i plataformes com YouTube perquè tornin a admetre els que van ser expulsats per desinformació. Tot això enfurisma un ampli sector de la població. I, tot i que continua dient que va guanyar per majoria aclaparadora, només al voltant d’un terç de la població va votar per Trump.

Tradicionalment, als EUA, hi ha unes normes que fixen que la presidència intenta governar per a la majoria de la població. Aquí el que veiem és una presa de poder. Això fa que molta gent s’estigui desconnectant de la política per complet i es preocupi per si conservaran la seva feina. Milers i milers de persones han sigut acomiadades aquest estiu perquè Trump està modificant subvencions i contractes que abans estaven acordats. Tot això forma part d’una gran campanya de repressió per garantir que els mitjans de comunicació i les universitats se sotmetin i que la gent que s’expressa a internet tingui por de parlar. Hi ha una increïble quantitat de por circulant als EUA.

Des del Gamergate hem vist com els homes joves són l’objectiu de moltes campanyes de radicalització en línia, una estratègia crucial perquè Trump tornés a ser president. ¿Per què són més proclius que les dones a ser seduïts per ideologies reaccionàries?

Quan estàs a l’institut i busques una identitat, aquests influencers prediquen que estàs sent reprimit. Si no tens sexe ni amor és perquè les dones t’ho neguen. Si no tens feina és perquè ho donen tot a les dones negres. I així, a tot arreu. Especialment si pateixes algun problema et diuen que és culpa de la societat, que conspira en contra teu. Els homes joves no sempre tenen moltes formes afirmatives de manifestar la seva identitat, especialment els blancs. L’orgull blanc té a veure amb la conquesta i l’opressió, però quan veuen que altres persones d’altres cultures celebren qui són se senten en un estat de dissonància. Supremacistes blancs com Jared Taylor i Nick Fuentes intenten donar un propòsit a aquests nois introduint-los en la política. Llavors comencen a sentir que formen part d’una comunitat, però ningú està allí per dir-los que el racisme, la misogínia i el discurs violent contra el món no és saludable per a ells.

Aquest odi els indueix a anar més enllà.

Hi ha un petit subconjunt de persones que fan actes violents. I, en molts sentits, ho fan perquè se senten desorientats i insignificants, però creuen que les seves accions marcaran la diferència.

Que els joves blancs se sentin rebutjats i sense identitat és un fracàs de la societat.

Sí. I també hi ha una gran desensibilització davant la violència. Certa cultura s’ha tornat molt visceral i en llocs com 4chan pots veure literalment com mor gent a internet. Quan parlem d’aquests fòrums anònims, la majoria de la gent no ho entén. Pensen: «Bé, els nens són nens». Però, quan entres allí, hi ha pornografia infantil, hi ha tortura d’animals, hi ha una infinitat de persones assassinades. És una cosa que, si ets capaç de veure-ho, et canvia, siguis qui siguis. I aquest tipus d’entorn, en què estàs immers les 24 hores del dia, és el que més t’importa, més que el teu equip de futbol. Aquest contingut està proliferant a un ritme bastant sorprenent, però impulsat perquè hi ha persones que el volen veure.

Notícies relacionades

¿Quines conseqüències tindria que un país de l’OTAN fes caure un avió rus sobre el Bàltic?

Netanyahu envia negociadors al Caire mentre continua bombardejant

Trump ha desconcertat els mitjans i l’oposició amb una sobrecàrrega d’informació i controvèrsia que confon i fa perdre l’enfocament sobre el que està passant. ¿S’està fracassant en la cobertura del seu segon mandat?

Els principals mitjans de comunicació nord-americans estan espantats. He parlat amb diversos periodistes que m’han dit que volen escriure sobre Trump, però que els seus editors no ho aproven. Alguna cosa està passant en els mitjans quan els advocats i els alts càrrecs consideren que són temes massa delicats per cobrir-los perquè temen cridar l’atenció de Trump. NPR ha continuat publicant i Trump els ha retirat tot el finançament. Una de les millors cobertures l’està fent ‘Wired’, una revista de tecnologia. ¿Per què? Perquè s’ha produït una fusió massiva entre la tecnologia i el Govern i ells tenen contactes dins del sector. El 2016, Trump no tenia control sobre els mitjans, però va tenir quatre anys per planejar una presa de poder que s’està executant una vegada i una altra. Cada vegada és més difícil trobar bona informació a internet a causa de la manera en què Trump està governant les xarxes socials, així com totes les nostres altres institucions importants.