L’OBC i el seu clamor per la pau

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va inaugurar divendres la seva nova temporada amb totes les localitats esgotades en una vetllada amb aire festiu i reivindicatiu, ja que es va incloure un vídeo en què es clamava per la pau en record de Pau Casals, que va ser ovacionat.

El programa de la vetllada va començar amb la simfonia de l’òpera Sesostri, re d’Egitto (1751), del català Domènec Terradellas, una mostra de l’obra d’un mestre del barroc que val molt la pena rescatar, tenint en compte que es tracta de la primera òpera d’un compositor català estrenada a la ciutat.

Seguidament es va interpretar la cantata La Mort de Cléopâtre (1829), cèlebre escena lírica del compositor Hector Berlioz per a la qual es va comptar amb la soprano libano-canadenca Joyce El-Khoury. Tot i que es tracta d’una peça de tradició interpretativa més relacionada amb la corda de mezzosoprano, la cantant canadenca d’origen libanès va convèncer plenament pel seu domini vocal i dramàtic, ja que va aportar un timbre de cremós esmalt i de sobrada amplitud de tessitura.

L’acústica va obrar miracles a la sala, i el diàleg entre la solista i una concentrada OBC va estar enllaçat al mil·límetre, malgrat que, des del podi, Ludovic Morlot no va tenir cap mena de pietat amb El-Khoury en els passatges en què la veu baixa al greu i l’orquestra tocava in forte, fagocitant-la.

Després del missatge fraternal de Pau Casals, l’allegro vivace que obre la Novena Sinfonía de Beethoven va sonar a glòria en un primer temps molt cuidat i equilibrat. Les sorpreses van començar a partir del molto vivace, amb unes frases mal solucionades en la trompa solista, que es va repetir en les reexposicions, i amb evidents rallentando en els passatges més compromesos.

Després de la calma d’un bonic adagio, Morlot va errar en l’últim moviment, al qual definitivament li va faltar un toc, uns primers compassos desajustats que l’OBC va resoldre com va poder. Correcte l’acompliment d’El-Khoury, Silvia Tro Santafé, René Barbera i Davóne Tines en el quartet solista, als quals es va unir un Orfeó Català en estat de gràcia, sense partitura, matisat i de so compacte.

‘Novena Simfonia’ de Beethoven

Notícies relacionades

Gary Oldman, actor: "Moltes vegades, les sèries superen el que es veu en el cinema"

San Francisco i l’arxiu de cartes de lectors desesperats

03/10/25

OBC. Auditori de Barcelona