Quan la ciència-ficció constitueix un pretext

Una de les tendències del nou cine fantàstic, avançada per títols como¡Olvídate de mi! (2004),Primer (2004) oMonsters (2010), són les pel·lícules que utilitzen la ciència-ficció com a pretext per aixecar una història complexa, en què l'element fantàstic és el motor i l'excusa per parlar de l'éssser humà. En aquesta edició del festival de Sitges coincideixen diversos títols (molt diferents entre si) que s'ajusten a aquest plantejament:Eva, Extraterrestre,en certa maneraMelancholiai la interessantAnother Earth, una de les pel·lícules de la secció oficial a concurs que es van poder veure ahir.

Pel seu autor, el nord-americà Mike Cahill, aquesta tendència obre noves vies a «un gènere que havia estat segrestat pels efectes digitals. La utilització -afegeix- de la fantasia com a pretext per parlar de la condició humana, en aquest cas de temes com la culpa i l'esperança, em semblava una idea molt bonica». Format com a documentalista, el director planteja en el seu primer llarg de ficció una situació amb infinitat de possibilitats per al gènere: el descobriment de l'existència d'una rèplica exacta de la Terra. Però, en comptes d'abordar-la des d'una òptica purament fantàstica, ho fa amb els codis del melodrama. Cahill, que firma una pel·lícula de realisme estilitzat, se serveix d'aquesta premissa per plantejar amb lucidesa i emoció com actuaria l'home, en què canviaria la seva forma de ser i de comportar-se, si sabés que pot ser millor, que en un altre lloc existeix una versió millorada de si mateix.

Notícies relacionades

L'Àsia en quatre ítems

Apocalipsi a Barcelona

LA MÀGIA D'OCELOT/ En una jornada marcada per la varietat, també es van poder veure The mortician(que aspira al premi paral·lel Òrbita), discretíssim híbrid de thrillersuburbial i melodrama amb un 3D imperceptible, i dues pel·lícules importants de la secció oficial a competició: Les contes de la nuit, una proposta d'animació en què el francès Michel Ocelot (Kirikú i la bruixa) juga amb les dues dimensions i el 3D per compondre un emotiu homenatge a l'art d'explicar històries, i un dels títols asiàtics a concurs. Es tracta de la pel·lícula xinesaThe sorcerer and the white snake,el més nou del veterà hongkonguès Tony Ching Siu-Tung, responsable de la trilogia inaugurada ambUna història xinesa de fantasmes(1987) i que ahir va rebre una Màquina del Temps.

Protagonitzada per Jet Li, és un combinat psicotrònic i infantil d'aventures èpiques, arts marcials, romanticisme i humor de poca volada. Té una arrencada simpàtica per esbojarrada, però es torna esgotadora pel seu excés d'efectes digitals i la tosquedat d'aquests.