Catalunya
Illa va a la muntanya

Ni tan sols les persones que odien Puigdemont volen ja que vagi a la presó. Els més espanyols que ningú necessiten atiar la foguera amb renovades empentes, perquè satanitzar l’expresident de Catalunya és gairebé tan pesat com evocar que ahir es va complir l’aniversari de l’enterrament de Michael Jackson. Sota aquestes coordenades, la visita d’Illa a Puigdemont es redueix a un accident geogràfic, l’Illa escala un Puig. L’enèsima trobada d’Espanya i Catalunya a Brussel·les remet, de la mateixa manera, a l’única religió veritable. Si la muntanya no va a Mahoma, llavors Illa va a la muntanya. No pot exagerar-se la frustració de rebre qui ocupa el lloc que creus que et correspon, així en l’amor com en la política.
Malgrat les ultradretes que mantenen el foc de l’anticatalanisme, no hi ha manera de confondre Illa amb Santos Cerdán, on la sorpresa no sorgeix davant la seva caiguda, sinó davant els criteris que el van impulsar al cim del PSOE. El president de la Generalitat havia de convèncer el seu antecessor, condemnat a no trepitjar la independència promesa, que Espanya pot ser un bon negoci per a la Baviera catalana. Per la seva banda, Puigdemont va tornar a reviure el seu error de no convocar eleccions l’octubre del 2017, per culpa d’un tuit evocador de Judes a càrrec de Gabriel Rufián, avui erigit en conciliador del sisme submarí que va provocar el seu epigrama imparable.
Illa va adquirir la immortalitat com Aquil·les o Sigurd, immunitzant-se contra la covid, tot i que li va quedar desprotegit el taló de Koldo. El vencedor d’una pandèmia no quedarà lesionat per un pelegrinatge també medicinal a Brussel·les. I, igual com va passar amb Zapatero i ETA, el PP no vol que Sánchez fracassi a Catalunya, tot i que el torni a acusar d’haver traït els morts. Al contrari, la dreta antiga sospira per una solució pactada amb tornada inclosa del pròfug/exiliat/refugiat Puigdemont. Així podria retornar també la governació dels populars en aliança amb l’enèsima reencarnació de la Convergència de Jordi Pujol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.