Sofia Coppola: «M'he inspirat en els meus records i experiències»

-Com Lost in translation, aquesta pel·lícula mostra la desconnexió del protagonista amb el seu entorn. ¿Per què té aquest interès pel tema?-Reflecteix la meva curiositat pels personatges que pateixen un canvi interior motivat per situacions que no necessiten ser excessivament dramàtiques o tràgiques. Fins i tot els petits detalls i les coses més mundanes poden impactar i motivar un gran canvi. A mi m'interessen aquests petits moments.

-La història em fa l'efecte que és semiautobiogràfica.

-No ho és. És una història personal. M'inspiro en els meus records i les meves experiències per fer-la més realista. Quan vivia a París llegia a les revistes històries d'actors famosos de Hollywood que passaven moments de crisi i em va agafar per pensar en això, en l'entorn de la cultura pop, en el culte a les celebrities, en tot el que envolta Hollywood, i aleshores em vaig començar a imaginar com seria viure en aquest món sempre, permanentment.-Això és el que volia explorar, aquest món que sembla divertit, excitant. M'imagino que tenir un cotxe esportiu i totes les noies que vulguis, viure en hotels i tenir relacions passatgeres pot ser atractiu per a molta gent, però després d'un temps tot això t'acaba desconnectant de la resta de la gent.

-Un món que vist des de fora sembla envejable. És difícil compadir-se d'un paio com Johnny Marco.

-És un lloc amb molta solera on han passat històries increïbles, un lloc on sempre trobes gent molt interessant: músics, actors, artistes i fotògrafs com Helmut Newton, que hi va viure uns quants anys. Tots ells han sigut la meva font d'inspiració. Va ser una sort poder filmar al mateix lloc que em va inspirar la història.

-L'hotel Chateau Marmont, tota una icona a Los Angeles, és l'altre protagonista de la història.

-Els meus rcords són de quan jo tenia vint anys i vaig venir a Los Angeles per anar a la universitat. Freqüentava el Chateau Marmont amb els meus amics i sempre ens ho passàvem pipa. No oblidaré mai quan vaig conèixer Helmut Newton a l'ascensor. Va ser quan jo estava filmant Lost in translation. Vam parlar una estona i al cap d'una hora es va estavellar amb el cotxe a pocs metres d'allà. Per això li vaig fer un homenatge a la pel·lícula, prenent com a referència les seves fotos i aquell estil de vida decadent que es mostra com a fons de la història.-Estic oberta a fer coses diferents de les que faig, però la idea de treballar amb un gran estudi per fer una pel·lícula d'acció no es pot dir que em sedueixi gaire. A mi el que m'importa és poder tenir el control creatiu de les meves pel·lícules i posar-hi el meu segell personal. De moment no m'han ofert mai de fer una pel·lícula d'acció amb grans superherois, però si arribés el cas no crec que ho acceptés.

Notícies relacionades

Sofia Coppola despulla Hollywood

'Somewhere', la màscara verdadera de l'actor

-¿Quins records guarda de la seva estada en aquell hotel?

-Últimament Hollywood s'ha fixat en directors de cinema independent per reviure les grans produccions. ¿Li interessaria fer una gran pel·lícula d'acció?