'Pa negre' ja va cap a l'Oscar

Nora Navas va aparèixer ahir als assajos de la sèrie Una carta para Evita amb una ampolla de cava sota el braç. L'actriu va brindar amb i per Agustí Villaronga, que ha passat de ser la rara avis del cinema espanyol a ser un director a qui li demanen autògrafs al metro de Barcelona. Tot es deu a Pa negre, que ahir va culminar el seu any de glòria al ser escollida per l'Acadèmia de Cine com a candidata per representar Espanya a Hollywood. Allà lluitarà per colar-se entre les que opten a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.

El retrat emocional de la postguerra a Catalunya va vèncer les seves dues rivals: La voz dormida, melodrama sobre la repressió franquista a les presons realitzat per Benito Zambrano, i La piel que habito, de Pedro Almodóvar, el més internacional dels nostres directors i el que, a priori, tenia més números per guanyar. Finalment, entre les tres precandidates, l'Acadèmia va optar per Pa negre, que si bé al febrer va fer història al convertir-se en la primera cinta en català guardonada amb el màxim premi del cine espanyol, el Goya, ara podria ser la primera a conquistar l'estatueta de Hollywood.

Que ningú canti victòria, encara, perquè queda un llarg camí. L'Acadèmia dels Estats Units és ara la que ha de decidir si Pa negre és millor que les candidates presentades pels altres països i fins al gener no es farà pública la llista definitiva dels films. Isona Passola, entusiasta productora de la cinta catalana, va prometre ahir a Madrid deixar-se la pell en la promoció. «Agustí Villaronga -va afegir Passola- és molt tímid, però també anirà a totes».

«UN SOMNI PER A UN CINEASTA» / Si l'allau de nominacions al Goya va agafar Villaronga comprant carxofes a Barcelona, l'elecció de Pa negre per part de l'Acadèmia el va agafar també a Barcelona, enmig d'una reunió per revisar el guió d'Una carta para Evita (TVE). Una representant li va enviar un missatge de text al mòbil que deia: «Doblet». Efectivament, i davant d'un notari, els actors José Coronado i Verónica Echegui acabaven de llegir a la seu madrilenya de l'Acadèmia de Cine el nom de la pel·lícula vencedora, que també representarà Espanya en els premis Ariel de Mèxic.

«Aspirar a l'Oscar és un somni per a qualsevol cineasta», va assegurar des de Barcelona un nerviós i sorprès Villaronga, que, com el Guardiola del cine que és, no se'n va alegrar tant per ell mateix com per totes les persones que han recolzat Pa negre: productors, equip tècnic, actors, agents de premsa… Encara que no va parar de repetir que no hi pensava gaire, no va tenir més remei que confessar-se mitòman perdut, o sigui que la idea de trepitjar la catifa vermella del Teatre Kodak el fa sentir boig d'il·lusió.

Notícies relacionades

'Black bread'

Emili Teixidor qualifica la notícia de «bona menja»

DEFENSA DEL CATALÀ / En un any en què moltes veus intenten acorralar el català, és tot un èxit que els acadèmics hagin votat una cinta rodada en aquesta llengua. «És una gran notícia que la riquesa i la diversitat siguin una cosa positiva i no malèfica. Només els malintencionats poden veure res de dolent en una llengua que es reivindica», va destacar Passola. I va afegir: «És un honor que el català, que té la condició de marginat en el cine, s'accepti amb normalitat com un llenguatge de la cultura».

La responsable de Massa d'Or Produccions va assegurar que Pa negre, malgrat el localisme, pot captivar els nord-americans. «La postguerra és un estat mental, i als EUA ho han viscut amb el Vietnam», va destacar. «Es diu que hi ha massa pel·lícules sobre la guerra civil, però ¿que potser no n'hi ha moltes de l'Oest, o de la segona guerra mundial?», va subratllar després de deixar clar que dues claus més perquè Pa negre triomfi als EUA són el retrat de la humiliació i la interpretació dels nens Francesc Colomer i Marina Comas.