Patti Smith: «És important que la gent ocupi els carrers»

-¿S'identifica amb Christa Leem?

-He llegit sobre ella, però encara no en sé gaire. M'ha semblat que hi pot haver similitud entre el que feia i les fotos de Robert Mapplethorpe en aquella època. Però he vingut a Barcelona per mostrar la meva solidaritat amb les persones que protesten contra l'opressió. No tant a recollir un premi sinó a aprendre d'ells.

-L'any passat va visitar Blanes, la ciutat del seu admirat Roberto Bolaño. ¿Va trobar el que hi buscava?

-Vaig veure on va viure i va escriure i el mar i els cafès que freqüentava. Bolaño va ser un dels escriptors més importants del segle XXI, i el vam perdre aviat, però ens va donar un gran regal:2666, la primera obra mestra del segle XXI. Aquest any ha estat de pelegrinatge; també he anat a Xile. Però és un bon tracte: ell m'ha donat possibilitats il·limitades per escriure.

-¿En quin sentit?

-A2666 va obrir diversos mons alhora, i aquesta manera simultània d'escriptura és molt moderna. És com la nostra cultura: pots veure sis pantalles alhora. Ja no vivim en un món unidimensional. Quan llegeixo Bolaño gairebé no puc seguir, he de parar i posar-me a escriure. ¿Què més pots demanar a un creador, que t'impulsi a crear la teva pròpia obra? No li'n vaig poder donar les gràcies, així que ho faig d'una altra forma, cantant i component cançons per a ell.

-¿Influïdes pel seu estil literari?

-Sí, és molt possible. Tots els meus discos s'entrellacen al meu cap; són més pel·lícules que paquets de cançons. No sóc una estrella del pop, les meves gravacions tenen temes que s'interrelacionen. També passa en el meu nou disc, que sortirà l'any que ve, potser a la primavera.

-¿Reflecteix aquest moment tan trepidant que viu el món actual?

-Sí, en part, però també té cançons romàntiques. El disc és un reflex de la mare naturalesa i de l'alegria de viure. Hi ha foscor, però també celebració.

-¿Títol?

-¡No l'hi diré! Quan era jove no sabies el títol d'un disc fins que el veies a la botiga, i ara tothom ho sap tot a través d'internet. Prefereixo que sigui un secret...

-¿Per què ha passat vuit anys sense publicar cançons noves?

-He estat escrivint el meu llibre sobre Robert Mapplethorpe,Just kids (Érem uns nens). Faig moltes coses: fotos, escriure, gires. Ara he estat tres setmanes treballant 14 hores al dia a l'estudi Electric Lady, de Nova York, on vaig gravarHorses. No vull fer discos per guanyar diners; ja hi ha milers de persones fent música i penjant-la a internet. Si vull fer una cosa m'ho penso perquè sigui especial.

-La veiem molt activista: ¡va anar a la manifestació indignada dela Via Laietana, el 15 de maig!

-He estat en un parell. Tinc molt bons amics aquí. Jo vaig a moltes manifestacions. No ho vaig planejar, però estava amb un amic i hi vam anar. Quan Bush estava a punt d'atacar l'Iraq, era a París i vaig participar en una manifestació, i després en una altra a Itàlia pels palestins. Crec que és important que la gent ocupi els carrers, fins i tot encara que no s'hagi incomplert res en particular. És bo que els governs i les corporacions vegin gent, vegin masses de gent i entenguin que hi som. A Barcelona em vaig emocionar perquè hi havia gent amb pancartes i la frasePeople have the power. El meu marit (FredSonic Smith) la va compondre amb mi perquè la gent la utilitzés.

-Es compliran 35 anys de la seva actuació a Badalona.

-La recordo perfectament. Va ser el 20 d'octubre de 1976. L'aniversari d'Arthur Rimbaud. Vam ser una de les primeres bandes de rock que van tocar després de la mort de Franco. Laura Lorca, reneboda de Lorca, i Gay Mercader, el gran promotor, ens van donar la benvinguda. Em vaig sentir orgullosa per una coincidència. Jo havia conegut elGuernica al MOMA de Nova York. Picasso va morir el 1974, Franco el 1975, i elGuernica va tornar a Espanya. Així que una de les principals expressions antibel·licistes va tornar al seu país i, al mateix temps, el rock'n'roll, una gran expressió de revolució, també.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

-¿Entén queHorses (1975) segueixi sent el seu disc més reconegut?

-Vaig posar tota la meva joventut en aquell àlbum: tot el que sabia, les meves esperances i somnis en el rock'n'roll, en la revolució, la poesia… No em correspon jutjar-ho, però em fa feliç que la gent l'apreciï.