L'eclèctic rei de reis del reggaeton recala a Barcelona

En el que hem viscut del segle XXI, probablement no ha aparegut un altre artista llatí tan impactant, tan impredictible, tan megalòman, tan rotundament genial... És Don Omar, autoproclamat rei del reggaeton que aquesta tarda canta a la sala Up&Down de Barcelona. El mes de desembre passat havia d'actuar a València en un concert que es va cancel·lar al detectar-se que s'havien venut la increïble quantitat de 3.000 entrades falsificades. Avui sembla que el seu esperat retorn a Espanya per fi es farà realitat. De la mà de la puixant promotora Lalo Producciones i un altre cop en ple apogeu. La sevaDanza kuduroja sobrepassa els 200 milions de visites a Youtube i fa diverses setmanes que està instal·lada en el número u de la llista de les cançons més venudes. I ara contraataca amb un mastodòntic vídeo de la seva pròpia versió deLalambada;perquè quedi clar que ell va arribar abans al ritme que Jennifer Lopez.

En realitat es diu William Omar Landrón Rivera i quan, abans de despuntar, era predicador en una església se'l coneixia com Pastor Landrón. Aquest porto-riqueny de 33 anys va irrompre quan semblava que en la concorreguda escena de reggaeton ja estava tot el peix venut. El 2003 va obrir el seu debut discogràfic,The last Don, amb un desafiador: «¡Cent mil o m'esborro el nom!». Al final se'n van vendre més de tres milions a tot el món. L'estiu del 2004 a Espanya la paraula reggaeton encara no era d'ús corrent però el seuDale Don Daletrencava a les pistes de ball. I quan l'hivern d'aquell mateix any el gènere va entrar aquí com un elefant en una terrisseria, va protagonitzar diversos dels himnes delperreo: juntament amb Héctor i Tito aBaila morenai sol aDile.

TAMBÉ BACHATA /Aquell mateix any demostra no conèixer limitacions estilístiques i ratifica el seu èxit ni més ni menys que amb una bachata,Pobre diabla. Amb ja només Daddy Yankee i Wisin & Yandel disputant-li el tron (perquè Tego Calderón i Calle 13 són una altra cosa), el 2006 va publicarKing of Kingsi va aparèixer a la portada vestit de guerrer medieval, brandant una espasa sarraïna amb un micròfon a l'empunyadura. I per atreviments que no quedi: des d'una balada a piano fins a una defensa de l'amor lèsbic, fet insòlit en àmbits tan homofòbics i masclistes (si no misògins) com són el reggaeton i el hip-hop.

Notícies relacionades

Un estiu a ritme de la vella lambada i el nou kuduro

Quevedo, cantant: "Sento que en cap dels meus projectes m’he posat una disfressa"

Això no era res comparat amb el gir que faria aIdon. Rematava el magnífic primer single dient: «Alguns anys llum abans que vostès. Sempre viuré allà». Es va llançar sense xarxa a l'electropop futurista i es va estavellar. Potser per això, l'any passat va publicar el seu descomunal quart disc compartint foto amb els membres d'El Orfanato, un col·lectiu de rapers i discjòqueis que ell lidera. Gestat a Nova York i titulatMeet the orfans,recupera el pols comercial aDanza kuduroi escala cims impressionants del rap hispà.

Entre l'eclecticisme desbordat i el retorn als orígens, Don Omar estrena nova i rutilant etapa i planeja instal·lar-se a Hollywood per consolidar la seva carrera com a actor, després d'haver aparegut en les dues últimes entregues de la sagaFast and furiousdel musculós Vin Diesel.