La comèdia de l'estiu (i potser de l'any)

El títol de La boda de mi mejor amiga pot resultar enganyós, ja que es tracta d'una pel·lícula amb un tipus de comicitat ben diferent de la deLa boda del meu millor amic, la per altra banda excel·lent cinta de P. J. Hogan protagonitzada per Julia Roberts.

El títol original ésBridesmaids,i el film tracta d'això, de la rivalitat entre dues dames d'honor durant els preparatius del casament d'una amiga en comú.

Però estem en territori de Judd Apatow, productor de la pel·lícula, i de Kristen Wiig, protagonista, guionista i coproductora de la cinta. D'Apatow ja ho sabem gairebé tot des que va desmuntar la bastida tradicional de la comèdia més edulcorada amb les seves pel·lícules sobre individus madurs amb complex de Peter Pan i relacions sentimentals d'allò més complicades. De Wiig se'n sap menys per aquí, però és una de les estrelles del televisiuSaturday Night Live, un dels grans, enormes planters de còmics nord-americans.

La trobada entre productor i actriu (que no és nova: ja van coincidir aEmbolic compromès) resulta demolidora. Acostumada a papers secundaris en altres comèdies bàrbares del nou mil·lenni (Adventureland, Noche loca), Wiig realment excel·leix en el paper d'una dona en la quarantena sense gaire èxit en l'amor -comparteix de tant en tant llit amb Jon Hamm, el Don Draper deMad men,aquí encara més seductor, i moltíssim més xulo i egoista pel que fa a la relació amb les dones- abocada a una dura pugna amb una dona molt més sofisticada i triomfadora que ella (Rose Byrne) per veure qui de totes dues és la millor dama d'honor.

En una de les millors seqüències de la pel·lícula, i possiblement de tota la comèdia nord-americana recent, els dos personatges, els encarnats per Wiig i Byrne, rivalitzen amb el micròfon a la mà durant la presentació del que serà el casament davant un públic que no entén res del que està passant. Cada una intenta dir la frase més enginyosa, la sentència més graciosa, a la vegada que recorren als seus records compartits amb la núvia per arribar fins al cor de la seva incrèdula i mútua amiga.

Tot el film es construeix a partir d'aquesta rivalitat amb un enginy ben poc corrent:La boda de mi mejor amigaés una de les comèdies més divertides d'aquesta temporada, amb aquells tocs d'inesperada tendresa (la relació de la protagonista amb

un agent de policia, per exemple) que ja són patrimoni de l'estil Apatow, a vegades tan moralista, a vegades tan precís quant a la radiografia de les relacions de parella, la soledat, la por a envellir i el terror davant el compromís.

'13 ASESINOS'/ La pel·lícula, realitzada per Paul Feig (director de diversos capítols deMad meniThe office, i actor en films comEmbolic compromès), registra l'última interpretació de Jill Clayburgh, actriu de considerable prestigi en la dècada dels 70 gràcies als seus treballs aUna mujer descasada,de Paul Mazursky, iLa lluna,de Bernardo Bertolucci.

Notícies relacionades

Rose Byrne treu partit amb nota de la seva vis còmica

Quevedo, cantant: "Sento que en cap dels meus projectes m’he posat una disfressa"

En un estil radicalment diferent es troba el prolífic Takeshi Miike, que també ha fet comèdies, és veritat, però molt més descerebrades que les d'Apatow i tots els seus amics junts. Però a13 asesinos,Miike es torna auster, sever, ritual. No en va porta a la pantalla una clàssica història de samurais, en realitat 13 individus desclassats, mercenaris a desgrat seu, que uneixen forces per venjar les ofenses d'un jove i cruel senyor feudal. El film se situa en la nova estela dels relats de samurais, una de les fonts d'inspiració inesgotables del cine japonès per la qual han desfilat tots els seus autors més meritoris (de Mizoguchi a Oshima, de Kurosawa a Koreeda), tan brut i violent com reflexiu i poètic. Miike va presentar en l'últim festival de Cannes la seva segona cinta de samurais,Ishimei,basada també en un altre clàssic del gènere, i ja té a punt una altra pel·lícula, Nintama rantarô,aquesta vegada sobre guerrers ninja.

Entre les dues produccions es cola una pel·lícula independent argentina,La mirada invisible, que tracta sobre els últims dies de la dictadura de Videla a partir de la situació particular d'una noia que espia per al règim (en una escola d'alta volada on se citen els cadells de les famílies feixistes), però en realitat el que fa és treure a la llum les seves obsessions voyeurístiques i la seva sexualitat reprimida.