Miguel Ríos remata la gira de l'adéu

miguel Ríos, l'etern rocker, està recalant en els últims ports del seu¡Bye Bye Ríos Rock hasta el final! Diu que deixa els escenaris, però la seva obra, el seu llegat, seguiran igual que els seus mèrits (per molts és el pare del rock patri). Aquesta nit, l'artista de Granada té una cita al Festival Jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell), dins d'aquesttourde comiat que va iniciar l'any passat, va passar pel Sant Jordi Club de Barcelona el 4 de novembre, i a Espanya donarà per finalitzat el pròxim 17 de setembre, a Sevilla. Encara que a l'octubre travessarà l'Atlàntic per tocar a Mèxic.

Està sent un llarg adéu, en el qual el cantant segueix demostrant que gaudeix d'una veu impecable, que després de tants anys d'experiència domina a la perfecció la tècnica a sobre d'un escenari i que el rock, el bon rock, és immortal. I com diu a la seva cançóRock and roll bumerang, sempre torna.

Notícies relacionades

Bryan Ferry porta glamur i maduresa

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Costa creure que aquest Ríos en plenes facultats opti realment per abandonar els escenaris. Ha editat uns 40 discos, ha arribat als primers llocs de vendes de mig món, ha rebut nombrosos guardons, entre els quals destaquen Fill Predilecte de Granada, Medalla d'Or de les Belles Arts (va ser el primer rocker a rebre-la), diversos Premis Ondas, diversos de l'Acadèmia de la Música i una infinitat de reconeixements a la seva carrera, i a les seves diferents col·laboracions en el camp de la solidaritat.

A L'ESTIL ANGLOSAXÓ / Ríos va ser el creador de les grans gires a Espanya. Era l'any 1978 quan va aconseguir que el patrocinés una marca de texans. El tourel va batejarLa noche roja. Ell es va encarregar de dissenyar-lo, dirigir-lo i produir-lo. Va ser el primer amb equipament portat des d'Anglaterra, cosa que li va permetre actuar amb la mateixa qualitat que les bandes anglosaxones. Un any després va publicarLos viejos rockeros nunca mueren.L'avi del rock suma 67 anys (fets al juny). I recentment va confessar a aquest diari queEl himno de la alegría de la seva vida ha estat «la família donada i adquirida»; el seu públic.