Bryan Ferry porta glamur i maduresa

Bryan Ferry, un delsdandiesdel pop per excel·lència, posa avui un accent estel·lar i de llegenda al programa del Festival de la Porta Ferrada. El cantant de Roxy Music, que no s'ha prodigat gaire pels nostres escenaris al llarg de les seves quatre dècades de carrera, oferirà a l'Espai Port, de Sant Feliu de Guíxols (22.30 hores), un recital que combinarà el repàs antològic amb la presentació del seu últim disc,Olympia, publicat l'octubre passat.

Ferry ofereix a Porta Ferrada l'ú­nica cita estatal deltour europeu, que va començar el maig passat a Dinamarca i que va registrar un inicial canvi de dates derivat d'uns misteriosos problemes de salut que sembla que han quedat enrere. El cantant, de 65 anys, va ser hospitalitzat a l'abril i fonts pròximes van expressar «preocupació» pel seu estat, però dies després, sense entrar en detalls, van assenyalar que només s'havia tractat d'unes proves.

El que gairebé ningú discuteix és la seva actual bona forma artística després d'un disc,Olympia, que ha rebut les crítiques més favorables des de, com a mínim,Boys and girls,publicat fa gairebé 30 anys. Es tracta d'una gravació orientada cap a un electro-funk sofisticat i adult, de clima espès, cadències voluptuoses i moltes capes de so. Ferry ha comptat amb els seus col·legues de Roxy Music, no només els actuals, Phil Manzanera i Andy Mackay, sinó també el cofundador i evadit Brian Eno. La nòmina de col·laboradors és plena devips: David Gilmour (Pink Floyd), Flea (Red Hot Chili Peppers), Dave Stewart (Eurythmics), Jonny Greenwood (Radiohead), Steve Nieve (teclista d'Elvis Costello), Nile Rodgers (Chic), membres de Scissor Sisters... La portada del disc està ocupada per una foto de Kate Moss, reprenent la tradició de Roxy Music al llarg dels anys 70, quan les tapes dels seus àlbums mostraven models com Marilyn Cole (Stranded), Amanda Lear (For your pleasure) i

Jerry Hall (Siren).

Olympiaés el primer disc de Ferry dominat per cançons pròpies (la majoria, en tàndem compositiu amb Dave Stewart) des deMamouna (1994). Durant les dues últimes dècades, el cantant ha recorregut habitualment a material aliè.Taxi(1993) recalava en clàssics del pop i el soul;As time goes by (1999) es decantava per estàndards del jazz;Frantic(2002) apuntava cap al blues i el folk, iDylanesque (2007) consagrava la seva admiració per Robert Zimmerman.

La carrera en solitari de Ferry no ha eclipsat mai la de Roxy Music, si bé en altres temps va brindar algunes obres substancioses i fins i tot aïllats èxits comercials amb els àlbumsLet's stick together (1976; encapçalat per la versió del blues de Wilbert Harrison, que també va popularitzar Canned Heat) iBoys and girls(1985; d'aquí en van sortir elshitsSlave to loveiDon't stop the dance). Aquest material alimenta part del repertori actual de Ferry, que en aquesta gira també recorre a mitja dotzena de cançons de Roxy Music, així com a diverses versions (Dylan, Screamin' Jay Hawkins, la seva cèlebreJealous guy, de John Lennon) i, evidentment, algunes cites a Olympia.

BANDA ÀMPLIA/ Cap de les celebritats de l'últim disc participa en la gira, però el cantant ha format una banda de suport nombrosa i d'aspecte fiable, amb vuit instrumentistes i dos coristes. Entre ells, dos veterans de la famíliaroxy, Andy Newmark (bateria) i Neil Hubbard (guitarra; supleix l'estimable Chris Spedding, titular de la banda fins al 9 de juliol passat), així com un fill de l'estrella, Tara Ferry, que és percussionista i alterna la feina amb el seu pare amb una banda pròpia, Rubber Kiss Goodbye.

Notícies relacionades

Miguel Ríos remata la gira de l'adéu

‘L’heure espagnole’, regal de fi de curs

Bryan Ferry va arribar ahir, al vespre, a Sant Feliu de Guíxols, acompanyat d'un equip de 30 persones, incloent-hi músics, tècnics, assistents, maquilladors i operaris diversos. El cantant es va interessar pels camps de golf que hi ha la zona i no es descarta que avui en visiti un per fer uns forats abans de preparar-se per al concert. Poc més d'un any després de passar pel Sónar amb Roxy Music, Ferry oferirà aquesta nit el seu tercer concert en solitari en terres catalanes després dels que va realitzar el 1994 (Studio 54) i 2002

(teatre Tívoli).