B.B. King no es rendeix

Qui no se'l va creure quan, fa cinc anys, va anunciar la seva «última gira europea» va fer ben fet. B. B. King no és dels que es retiren, encara que en alguna ocasió hagi recorregut a certs gags promocionals per vendre unes quantes entrades més. El 2006, el guitarrista de Mississipí va oferir un recital al Poble Espanyol que es va vendre com el seuadéu al públic català, ja que, a partir de llavors, pensava limitar-se als escenaris nord-americans. Doncs d'això, res de res: el 2009 i el 2010 va fer noves gires europees (i espanyoles), i el 2011 el tornem a tenir aquí. Avui serà a Calella de Palafrugell, on actuarà com una de les atraccions del Festival de Cap Roig (22.00 hores).

Riley B. King es va fer famós per la seva promiscuïtat escènica: exercicis anuals de més de 200 concerts. Ara ha disminuït una mica la marxa, però tampoc gaire. Aquest estiu el tenim en plena gira i amb 32 actuacions confirmades fins a l'octubre a Europa i als Estats Units. I la primavera passada va pujar a un avió per oferir un complet tour per Austràlia, sempre acompanyat de la seva guitarraLucille.Concerts i més concerts per alimentar un currículum que, segons els seus biògrafs, supera les 15.000 actuacions a tot el món.

L'ÚLTIM GRAMMY / No ha tret cap disc nou, però no queda lluny en el temps el seu últim llançament,One kind favor(2008), una notable producció de T-Bone Burnett que va apel·lar a les arrels amb col·laboradors fiables com Dr. John i Jim Keltner, i que fins i tot li va donar un Grammy al millor disc de blues tradicional. El seu registre discogràfic més recent és la seva col·laboració en el treball del guitarrista Steve Cropper,Dedicated, en què també prenen part Steve Winwood, Lucinda Williams, Brian May, Shemekia Copeland i Sharon Jones, i que sortirà a la venda el dia 9 d'agost.

CITES IL·LUSTRES / King farà 86 anys el 16 de setembre, i la seva agenda no perd gruix. La seva actual gira europea ha inclòs actuacions sonades, com la del multitudinari Festival de Glastonbury (Regne Unit), i la del Royal Albert Hall, a Londres, on va comptar amb Slash (exguitarrista de Guns n'Roses), Ron Wood (Rolling Stones) i Mick Hucknall (Simply Red) com a convidats. El seu domini de la guitarra Gibson no sembla que hagi remès, malgrat que l'edat i el cansament que comporten les actuacions el fan tocar assegut en un tamboret.

El repertori dels seus recitals és relativament variable, encara que no hi solen faltar estàndards del blues comKey to the highway (que ja fa una dècada va gravar al seu disc amb Eric Clapton,Riding with the King) iEvery day I have the blues, i punts calents de la seva discografia comRock me babyiThe thrill is gone, que li van donar els seus èxits comercials els anys 60 i 70. Últimament ha deixat de bandaWhen love comes to town, la peça que va gravar amb U2 el 1988, però no l'espiritualWhen the saints go marching in, amb la qual sol tancar els concerts.

Però, més enllà de repertori, B. B. King abandera un estil distintiu amb la guitarra; elegant i incisiu, que els anys 60 es va obrir pas amb discos de referència comLive at the Regal. Malgrat que no ha inspirat un culte com el de Muddy Waters o John Lee Hooker, B. B. King és, amb les seves digitacions virtuoses i els seus aparells instrumentals amb secció de vent, el gran divulgador del blues en el gran públic, inclòs el més enquadrat en el rock.

Notícies relacionades

El mestre i els seus bons alumnes

Un gegant del piano del segle XX

Un públic que, a Ca-talunya, l'ha seguit des de les seves primeres visites, com les del 1969 i el 1973 al Palau de la Música. En aquesta última, King va comptar en una peça amb un aliat inesperat, Miles Davis, que havia actuat la nit anterior a Barcelona. Una cita immortalitzada en una gravació que actualment està disponible a YouTube.

A partir dels anys 80, B. B. King es va convertir en un habitual dels nostres escenaris, amb freqüència enquadrat en les programacions del festival Grec. Avui, Cap Roig acollirà una altra visita seva. ¿La penúltima?