Peter Falk, que va interpretar el llegendari tinent Colombo, mor als 83 anys a Los Angeles

Potser és injust que el seu nom i la seva figura quedin atrapats de per vida dintre d'una gavardina bruta i embolcallats per les volutes de fum d'un cigar a mig fumar, però és que també és inevitable. Colombo, el malgirbat detectiu que va encarnar durant 30 anys a la telesèrie homònima -en concret, 69 episodis entre el 1968 i 2003- no és el millor però sí el més icònic dels personatges que Peter Falk va interpretar al llarg de la seva vida, que va finalitzar dijous a la matinada als 83 anys a Los Angeles. L'actor patia Alzheimer i demència senil.

Falk va descriure una vegada el seu personatge de capçalera com «una versió barroera de Sherlock Holmes» que consumia cigars com un carreter en lloc de fumar pipa. Precisament, el principal atractiu de Colombo -no va tenir mai un nom de pila- era com contrastava poderosament amb altres detectius de la ficció televisiva. «Té l'aspecte d'haver estat víctima d'una inundació», va dir d'ell el mateix actor. «Fa pena. Sembla que sigui incapaç de veure res, però en realitat ho està veient tot. Darrere de tanta deixadesa, hi ha una ment brillant treballant».

Notícies relacionades

De Kojak a McCloud

¿Música en directe o a les 10 a casa fent scroll?

QÜESTIÓ DE MAL D'ULL/ Falk va néixer a Nova York el 1927 i va començar la seva carrera com a actor teatral el 1956, abans de captar l'atenció dels estudis de Hollywood. Als 3 anys havia perdut l'ull dret a causa d'un tumor maligne, i allò el va obligar a portar una pròtesi de vidre durant la resta de la seva vida. «Quan et passa una cosa així sent tan petit, aprens a viure amb això», va assegurar en una entrevista el 1963. «El meu ull era l'acudit preferit del meu barri». Durant els seus inicis com a actor, un agent li va dir: «Nano, tu mai seràs capaç de treballar al cinema o la televisió per culpa d'aquest ull». Segurament, Falk es va fer un tip de riure a costa d'aquell home quan, anys més tard, va ser nominat dues vegades a l'Oscar -per El sindicato del crimen, el 1960, i per Un gàngster per a un miracle, a les ordres de Frank Capra, el 1961- i va obtenir cinc premis Emmy, quatre gràcies aColombo. Així mateix, va aparèixer en magnífiques pel·lícules d'autor, com els exercicis d'improvisacióMaridosiUna dona ofuscada, totes dues dirigides pel seu amic John Cassavetes, iEl cielo sobre Berlín,de Wim Wenders, en què es va interpretar a si mateix. «Peter té una gran capacitat per passar de la comèdia al drama. Et podria trencar el cor, però també la mandíbula», va dir d'ell William Friedkin, que el va dirigir aEl robatori més gran del segle(1978).

L'actor es va sumir de forma precipitada en la demència després d'una sèrie d'operacions dentals a finals del 2007. No va arribar a quedar clar si es tractava d'un efecte de l'anestèsia o d'alguna altra reacció a la cirurgia. La seva condició física va tornar a empitjorar després d'una operació de maluc el juny del 2008. Ja no era capaç ni de recordar el personatge que l'havia fet famós. Tot i així, va seguir treballant. Va sortir per última vegada a la gran pantalla interpretant un paper petit aAmerican Cowslip(2009). El món de l'espectacle, en tot cas, sempre el recordarà amb la gavardina bruta, el cigar a mig fumar, repetint una vegada i una altra la mateixa frase: «Una cosa més…».