Lagartija Nick sobreviu al seu caos a 'Zona de conflicto'

Lagartija Nick sempre ha estat un grup en contínua mutació. Al voltant del baixista Antonio Arias, s'han perpetrat girs estilístics notoris (del noise-punk al metal electrònic) i incomptables canvis de formació. Dues dècades després del seu primer disc, Hipnosis (1991), els granadins presenten el seu disc més concís, Zona de conflicto (2011), i ho fan, a més, amb la seva formació més sintètica: Arias al baix, Erik Jiménez a la bateria i Víctor Lapido a la guitarra. I res més.

Amb aquest versàtil power trio en tenen prou per donar curs a un repertori que es mou entre estructures senzilles i directes de rock i altres que remeten a un post-punk més espectral i envoltant. Zona de conflicto avança entre aquests dos marges amb un cançoner que reflexiona sobre les col·lisions del procés creatiu, sobre la transcendència d'un artista, sobre el desgast que comporta la vida, sobre la reconstrucció... És un disc menys tens, més fluid. I, sobretot, certifica l'etapa més prolífica d'Arias, que ha llançat tres discos en tres anys.

Notícies relacionades

Alpha Blondy radiografia l'Àfrica en el disc 'Vision'

Estils antagònics

A Granada circula la geològica teoria que el riu Darro baixa de Sierra Nevada amb una quantitat de partícules tan gran de metall barrejades amb l'aigua que crea un espai tel·lúric molt propici per a la profusió de personalitats artístiques. Ja sigui vertitat o no, el cert és que els músics de Granada no són fàcils d'abatre. José Ignacio Lapido (incombustible), Los Planetas (més de 15 anys de combustió interna) i Lagartija Nick (un altre model d'obstinació i perseverança) en són només alguns exemples. Per cert, Zona de conflicto està dedicat a Don Enrique Morente: «Maestro y compañero de fatigas». Amén.

Obrirà el concert el quartet barceloní Ovni, que després dels seus inicis en un post-punk imparable i carismàtic (entre The Strokes i Tequila), consoliden en el seu tercer disc, El mejor viaje (2011), una aposta per un so més pop.