Anar al contingut

Eva Gabrielsson : «No estic amargada, estic enfadada, hi tinc dret»

Eva Gabrielsson, com Lisbeth Salander i les dones de 'Millennium', només vol viure i alliberar-se dels seus enemics

Publica a Espanya el llibre 'Millennium, Stieg i jo'

Anna Abella

-Sota la dedicatòria del llibre, a aquells que li van donar suport quan trontollava, hi ha unes ratlletes. ¿És un símbol del I Ching, l'antic llibre oracular xinès?

-¡Sí! Et fas una pregunta i la resposta te la dóna un símbol amb un significat que es pot interpretar de moltes maneres. El símbol del llibre és molt explosiu, significa tro sobre tro. Fa por.

-¿I a quina pregunta responia?

-No puc dir-l'hi. Utilitzo el I Ching quan necessito consells i busco idees en què pensar. El vaig conèixer quan vaig traduir El hombre en el castillo, de Philip K. Dick. Va d'un futur alternatiu en què Hitler va guanyar la guerra.

-Encara porta les dues aliances, la seva i la de Stieg. Sorprèn saber que van estar a punt de casar-se dos cops, el segon poc abans de morir.

-El més correcte hauria sigut formalitzar això nostre, però la realitat, la feina, les amenaces... ho van impedir.

-¿Què creu que pensaria avui Stieg si aixequés el cap?

-Estaria indignat, furibund, fora de si. No s'hauria imaginat mai tot el que ha passat. Hi ha línies que no s'han de travessar. La llei no t'obliga a heretar... La família de Stieg podria haver firmat un paper cedint drets a tercers.

-¿Què diria a la família si ara la tingués davant?

-Ja no hi ha res personal que vulgui comentar-los. Diu molt de la gent que per solucionar el problema et proposin que et casis amb el pare de Stieg per així heretar l'apartament. Després de la seva mort vaig saber que ells no podien ajudar-me en res i jo tampoc n'esperava res.

-Explica que en el quart i inacabat llibre Lisbeth Salander s'esborra els tatuatges a mesura que es venja dels seus enemics. ¿Qui és l'enorme drac de la seva esquena?

-Tot el que jo explico en les entrevistes ells [la família] ho retallen i al cap d'uns dies repeteixen el que jo he dit als mitjans dient: «¡Ah! sí, això Stieg ja m'ho havia dit a mi». Ell [Joakim] diu que ha llegit el quart llibre sencer. ¡Pregunti-l'hi! ¡A més ara diu que Stieg l'hi havia enviat per e-mail!

-I si va ser així, ¿per què sempre l'hi ha reclamat a vostè?

-¡Exacte! És molt trist intentar ser algú important només per ser el germà d'algú famós. Després de la mort de Stieg la família ha actuat sense compassió ni emoció i aquesta és la raó de més pes per la que no haurien de tenir dret a gestionar l'herència literària. Que es quedin amb els diners però que no prenguin decisions sobre l'obra.

-Després de sobreviure al dol i el dolor afirma que vol viure. Però el llibre encara destil·la ràbia i ressentiment.

-Necessito ser constructiva i deixar aquesta espiral negativa i destructiva. Seguiré amb els meus projectes i corregint el que es diu d'ell o de mi. No és ressentiment. No estic amargada, estic enfadada i hi tinc tot el dret. Torno a tenir alegria, el llibre em va ajudar, va ser com una teràpia.

-¿Segueix disposada a acabar el quart llibre a canvi de la gestió del llegat de l'obra de Stieg?

-Ja no ho tinc tan clar. El 2005, quan començava l'èxit, n'estava convençuda però he tingut temps per reflexionar. Ara crec que el suggeriment de la meva advocada va ser un error perquè obriria la porta a més escriptors fantasmes i només quedaria el nom de Stieg a la portada. Estic cansada i farta de ser com una llimona que tothom esprem.

-¿Creu que acabarà algú algun dia el quart llibre?

-No.

-¿Encara està en el seu poder?

-No, no el tinc. No és a casa meva.

-¿Pot dir qui té ara el manuscrit?

-No. Fora que vulgui que aquesta persona o organització pateixi la recerca per part de la policia a casa seva.

-Carrega contra la indústria Larsson.

-És un perill perquè amb el temps, com que l'autor no hi és per opinar, tot es dilueix, s'explota la seva imatge i només en queda el nom del producte.

-Parla de falsos amics que escriuen llibres i parlen en platós de TV. Sembla al·ludir a Kurd Baksi, autor d'El meu amic Stieg Larsson.

-Sí. És un home desesperat buscant treure diners de qualsevol forma. És com ser, no el germà, sinó l'amic de l'autor mort. No entenc que en el seu llibre digués que Stieg no sabia escriure, que es va inventar fets, que no investigava...

-Al juny es publicarà en la seva mateixa editorial una selecció d'articles de Stieg feta per Daniel Poohl, director actual d'Expo . ¿Què en pensa?

-No en sabia res. Ni idea.