Bocins de Manzanita

Amb el mític discPoco ruido y

mucho duende (1978), Manzanita es va anticipar a les fusions flamenques més transgressores. Va ser pioner a acostar eljondoa la bossa nova, per posar-ne només un exemple. I a reivindicar i cantar poetes com Federico García Lorca, en la inoblidable cançóVerde que te quiero verde, que aquesta nit cantarà elcantaorde Sabadell Juan CortésDuquende, un dels convidats que José Ortega, el fill del desaparegut cantant -va morir d'un atac de cor amb només 48 anys-, ha reunit per al concert que acollirà la sala Oriol Martorell de l'Auditori.

«Cantar aquesta peça és un honor, perquè és una de les més famoses», sospira Duquende, que, per cert, va poder conèixer bé Manzanita. «Vaig tenir la sort de gravar amb ell un dels meus primers discos quan jo començava i ell, en canvi, ja era molt famós». ¿I què és el que més destacaria del seu talent? «Que va ser un grandíssim artista, amb una personalitat molt forta. I que va crear molta bellesa amb les seves composicions».

Una altra de les reclutades és lacantaoraMontse Cortés, que s'afanya a ressaltar «la forta personalitat i el carisma» de l'homenatjat. «Són tantes coses les que admiro d'ell, que no sabria com resumir-les en poques paraules», insisteix. I el mateix li passa amb el seu cançoner: es quedaria «amb tot». Encara que només pot cantar una peça per a l'ocasió, i l'elegida ésTu boca de caramelo. «És que Cortés és lacantaoraamb el metall més dolç que hi ha», assegura Ortega, que va ser qui l'hi va aconsellar.

Manzanita, nebot del gran Manolo Caracol, als 9 anys ja tocava la guitarra entablaosi als 11 acompanyava Enrique Morente. La seva manera de cantar i tocar la guitarra, així com les seves composicions i atreviments, aviat van cridar l'atenció. «Però jo em quedo amb la seva humilitat. I això que és i serà sempre un geni», sosté el seu fill, el gran protagonista d'aquest recital, amb permís del seu pare, és clar. De fet, s'escoltaran les seves veus juntes en el seu tema més cèlebre:Un ramito de violetas(versió aflamencada de l'original de Cecilia).

«És clar que aquesta cançó no la podia deixar fora, però no ha sigut fàcil, ja que la seva veu en el disc va a una altra velocitat i jo m'hi he hagut d'adaptar», diu Ortega, que també molt aviat, als 7 anys, tocava la guitarra, amb 10 va muntar un grup de rock andalús i amb 13 acompanyava el pare en les actuacions com a guitarrista i corista. I que el 1998 ja va ser presentat com a solista en el discPor tu ausencia.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

També en disc

Aquest recital, titulatCon piel de manzana,tindrà aquesta primavera també la rèplica en disc, amb aquests convidats i d'altres: Parrita (que també cantarà avui), Rosana, Tomatito, els germans Diego i Raimundo Amador, La Mari (ex-Chambao) i David de María. Un ram curiós, per a un autor que molts desitjaven reivindicar.