ESTÀ COMPOSTA PER MÉS DE 150 PECES
El Guggenheim de Bilbao acull una exposició sobre l'art europeu posterior a la primera guerra mundial
Els artistes van retornar a l'ordre i a la puresa estètica i van abandonar moviments expressius com el cubisme, l'expressionisme o el futurisme

Un home observa l’escultura de Guido Galletti Prometeu alliberat. /
El Museu Guggenheim de Bilbao acollirà aquest dimarts una exposició que examina el retorn a l'ordre i a la puresa estètica de l'art europeu posterior a la primera guerra mundial, que acompanyaria el sorgiment dels moviments totalitaris a Alemanya i Itàlia a finals dels anys 20 i principis dels 30.
La mostra, tituladaCaos i classicisme: Art a França, Itàlia, Alemanya i Espanya, 1918-1936, està composta per més de 150 peces. S'hi inclouen pintures i escultures d'alguns dels grans mestres europeus de la primera meitat del segle XX com Picasso, Braque, Léger, Oto Dixx, Giorgio de Chirico, Carlo Carrá o Ludwing Mies van der Rohe.
El comissari de l'exposició, Kenneth Silver, ha explicat que, per entendre el desenvolupament d'aquest tipus d'art "s'ha de tenir en compte que després del fort trauma generat per la primera gran contesa europea als països implicats, els artistes van abandonar els moviment expressius dominants fins aleshores", com el cubisme, l'expressionisme o el futurisme. Aquests artistes van tornar cap a l'art clàssic "entès com a tal el realitzat a la Itàlia del Renaixement o l'Espanya barroca i l'art francès del XVII".
Silver ha precisat que "no es tractava de rebutjar totalment el que s'havia fet fins aleshores, sinó més aviat, d'intentar integrar alguns elements" dels corrents artístics anteriors a la primera guerra mundial en el nou concepte estètic que es buscava, basat en l'ordre de les composicions, la puresa de línies i la netedat dels traços.
Picasso, clau per al desenvolupament d'aquest tipus d'art
El comissari ha assenyalat que la figura del pintor espanyol Pablo Picasso és clau en l'extensió d'aquest moviment en l'art europeu d'entreguerres, ja que "és molt possible que sense ell no s'hagués produït aquest renaixement del classicisme"
"Picasso va liderar aquest retorn a l'ordre i al classicisme perquè va ser el primer a captar l'alineament dels polítics francesos i italians de la primera postguerra mundial amb aquest corrent, i la seva aposta per aquesta nova forma d'expressió desconcerta els seus contemporanis, alguns dels quals no saben què fer, si seguir els seus passos o ignorar-lo", ha explicat Silver.
Notícies relacionadesEntre les peces destacades que es poden veure en la mostra de Bilbao hi figura el quadro que tenia el dictador alemany, Adolf Hitler, a sobre de la xemeneia de la seva vivenda personal titulatEls quatre elements: Aire, terra, aigua i foc, pintat per Adolf Ziegler el 1937.
L'exposició també mostra el ressorgiment del culte al cos humà que va comportar aquest retorn artístic al classicisme, aquesta vegada més pròxim a l'art generat per la Grècia i Roma clàssiques, i que va ser aprofitat tant pels règims totalitaris de dretes com pels d'esquerres, com a símbols de la fortalesa i la perdurabilitat de les seves respectives ideologies.
- Demanda disparada Adeu a les concessions: Catalunya redissenya la futura xarxa de busos públics per connectar el 2028 tots els municipis
- Racons emblemàtics de Catalunya L'increïble poble de conte a menys de 40 minuts de Manresa
- Anàlisi Denúncia de manipulació
- Sobreseïment L’advocat general de la UE avala la retirada de la immunitat de Puigdemont
- Ricard Font: "Forma part de l’ADN Barça ser un club seriós, solvent i de futur"
- Urbanisme Sant Feliu redibuixa el seu futur després del soterrament de les vies de tren amb un nou ‘ecodistricte’
- GP DE CATALUNYA Marc Márquez aprofita un error d’Àlex per ampliar la seva ratxa
- La ronda espanyola L’equip d’Israel retira el nom del país al mallot de la Vuelta
- La guerra contra el narcotràfic Espanya requisa cada any 8.000 armes il·legals: així funciona el mercat negre
- Cinema Llúcia Garcia, la nova Ventafocs del cine espanyol: «No vull que ‘Romería’ em canviï la vida»