ÀMPLIA TRAJECTÒRIA ARTÍSTICA

Mor el compositor Augusto Algueró als 76 anys

L'autor de cançons com 'Penélope', 'Noelia', 'Tómbola' i 'La chica yeyé' ha mort a casa seva a Torremolinos

Algueró i Carmen Sevilla, en el bateig del seu fill, el 1974 a Barcelona.

Algueró i Carmen Sevilla, en el bateig del seu fill, el 1974 a Barcelona. / PEPE ENCINAS

3
Es llegeix en minuts
EFE / Madrid

El compositor, arranjador i director d'orquestra Augusto Algueró ha mort a la seva residència familiar de Torremolinos (Màlaga), mentre dormia, segons ha informat la Societat General d'Autors i Editors (SGAE).

Soci i membre des del maig del 1995 de la junta directiva de la SGAE, la capella ardent s'instal·larà dilluns a la seu madrilenya d'aquesta societat perquè tots els ciutadans que ho desitgin donin el seu últim adéu a una de les figures "més importants de la música popular de tots els temps".

Augusto Algueró va rebre el 2005 de mans del president de l'Acadèmia, Eduardo Bautista, el premi d'honor en reconeixement "a la seva brillant trajectòria professional i a la seva decisiva contribució a la música popular".

"La música és el llenguatge més universal que existeix i a ella li he entregat la meva vida sencera", va afirmar llavors el també arranjador, conegut a més per compondre importants cançons, pertanyents ja a l'imaginari col·lectiu, comPenélope(interpretada per Serrat),Noelia(Nino Bravo),Tómbola(Marisol) iLa chica yeyé(Concha Velasco).

Bandes sonores

A més, va compondre bandes sonores per al cine, comEl ruiseñor de las cumbres, amb Joselito, iZampo y yo, amb Ana Belén; i va col·laborar en unes 50 obres de teatre, entre les quals hi haMamá, quiero ser artista,amb Concha Velasco.

Augusto Alguero es va casar el 1961 amb la popular actriu Carmen Sevilla, de qui es va separar 10 anys després. Fruit d'aquest matrimoni és el seu fill Augusto Algueró, apadrinat per Marisol i El Cordobés.

Algueró, que el 1986 va contraure nou matrimoni amb Natividad Benito, havia nascut a Barcelona el 23 de febrer de 1934 i va compaginar els seus estudis musicals al Conservatori Municipal de la seva ciutat natal amb els de Medicina.

Lletres d'Antonio Guijarro

Va començar la seva carrera musical a principis dels anys 50, amb només 16 anys. La gran majoria de les seves cançons van ser compostes sobre lletres d'Antonio Guijarro i cantades per famosos artistes espanyols. Moltes van tenir gran èxit, per la qual cosa el seu nom es va fer molt popular a Espanya i a Amèrica.

Van ser molts cantants els que van sol·licitar la seva col·laboració, i així va compondre cançons per a Los Cinco Latinos, Connie Francis, Marisol, Elsa Baeza, Rocío Jurado i Joan Manuel Serrat.

Per a aquest últim va crearPenélope,un clàssic indiscutible del repertori de Serrat, que el va interpretar per primera vegada el 1969 i amb el qual va aconseguir al Festival de Rio de Janeiro el premi a la millor interpretació, mentre que Algueró va rebre el guardó a la millor composició.

Autor de 'Vivo cantando'

Com a compositor i director, va representar Espanya als festivals d'Eurovisió i de l'OTI. Va compondre la cançó amb què Espanya va participar per primera vegada a Eurovisió, el 1961,Estando contigo,interpretada per Conchita Bautista, i l'exitósVivo cantant, amb què Salomé va guanyar aquell certamen, el 1969. Al llarg de la seva carrera va compondre més de 500 cançons i gairebé 200 bandes sonores per al cine i la televisió.

Reconegut amb nombrosos guardons, la seva primera aportació al cine va ser a la pel·lícula protagonitzada per JoselitoEl ruiseñor de las cumbres,a la qual van seguirCabriola, Marisol, rumbo a Río, Tómbola, Las chicas de la Cruz Roja i La fierecilla domada.

Notícies relacionades

Entre les últimes composicions que va fer per al cine hi ha les peces que va idear per a Torrente, el brazo tonto de la ley(1998), primera pel·lícula com a director de Santiago Segura, iPrimer y último amor(2002), d'Antonio Giménez Rico.

L'abril del 2003 va sortir a la venda el discHomenaje,integrat per 17 peces compostes per Algueró i interpretades per artistes tan dispars com María Jiménez, Fangoria i Papá Levante.