Manuel Carballo: «Si accentues el terror perds profunditat»

-¿Quin era el repte a La posesión de Emma Evans?

-David Muñoz, el guionista, i jo volíem fer una pel·lícula sobre exorcismes que aportés una nova mirada al gènere. El concepte, la idea inicial, era explicar una història de possessió amb un to molt realista, gairebé documental. El repte era jugar d'una manera que no s'hagués jugat abans, agafar els llocs comuns del subgènere i abordar-los des d'una òptica innovadora que justifiqués una altra pel·lícula sobre el tema.

-¿Quins mecanismes va posar en marxa per buscar aquesta sensació de realitat?

-Des del principi vaig tenir molt clar que havia d'anar pel camí del realisme, que un excés de planificació i efectes especials anava en contra de la història que volia explicar. També sabia que massa truculència desembocaria en una cosa molt gastada.

-Suposo que l'accent posat en la crisi d'adolescència de la protagonista també respon a aquesta intenció realista.

-Clarament. Quan poses tot l'accent en el terror, deixes de banda el dibuix dels personatges. Guanyes en amplada però perds en profunditat, i no volíem que passés això. Ens semblava important descriure bé les relacions familiars de la història perquè La posesión de Emma Evans versa sobre la institució familiar i com reacciona quan es veu assetjada per factors externs.

-¿La seva pel·lícula té alguna cosa de sàtira encoberta doncs?

-Diguem que, d'una manera molt subtil i amb un humor gairebé subterrani, carrega contra certes institucions, com la família i l'Església, i contra certes convencions dogmàtiques.

-Vista la repercussió internacional del cine fantàstic espanyol, no sembla necessari canviar d'idioma perquè una pel·lícula sigui més exportable. ¿Per què va decidir rodar La posesión de Emma Evans en anglès amb actors britànics?

-Perquè quan el tema que planteges és una mica estrident, quan l'element sobrenatural és més fort, és més difícil que l'espectador d'aquí entri en el joc si reconeix els ambients o coneix els actors per altres pel·lícules o sèries de televisió.

-¿A què creu que es deu l'èxit internacional del cinema espanyol de gènere fantàstic i de terror?

-Fonamentalment, a la seva llibertat creativa, a l'atreviment de molts directors a l'abordar gèneres clàssics. Al no sentir-se tan pressionats per variables com els diners invertits en les seves pel·lícules, els directors de cinematografies més petites són més lliures, i aquesta llibertat creativa és fonamental per renovar els gèneres i fer coses noves.

Notícies relacionades

Un Sónar de descobriments i innovació

Marc Gascons i Fermí Puig, Premi Nacional de Gastronomia

SEnDEl último Justo, la seva primera pel·lícula, era un thriller psicològic amb fugues al cinema de terror. ¿Es considera un director de cinema de gènere?

-En absolut. De fet, les persones que em coneixen no s'haurien imaginat mai que acabaria fent una pel·lícula com La posesión de Emma Evans... Sóc fan del cinema en general, i evidentment puc disfrutar molt tant veient cinema de terror com realitzant-ne; però no el tinc com el meu gènere favorit i en un pedestal. Si hagués d'escollir un gènere, suposo que seria el de cinema negre. De fet, el referent formal d'El último Justo era el cinema negre nord-americà dels anys 70.