Ànima gitana per a Lorca

Al nord de la ciutat de Sevilla, just al costat d'un cementiri, s'escampa El Vacie, l'assentament barraquista més antic d'Europa i un dels més mísers. Molt a prop d'allà, a penes a 200 metres, s'hi va instal·lar fa un parell d'anys el Centre TNT (Territori de Nous Temps), un laboratori escènic amb ànim subversiu creat a l'aixopluc de la companyia Atalaya, Premio Nacional de Teatro del 2008. Al cap de poc d'haver arribat, els seus responsables van auspiciar uns tallers teatrals amb dones i nens d'El Vacie. «Si no els doneu uns quants diners, no vindrà ningú», els van avisar.

No hi va haver beques, però el que semblava que seria una estèril iniciativa social va obtenir un èxit inesperat. Tant que d'aquells tallers va néixer el que els seus promotors van anomenar una «aventura impossible». Van seleccionar vuit gitanes, de les quals només dues a penes sabien llegir, per muntar La casa de Bernarda Alba. Des de la seva estrena el novembre del 2009 al TNT, el muntatge s'ha convertit en un fenomen que ha fet gira espanyola i que anirà a diversos països europeus l'any que ve.

Força titànica en escena

Aquestes dones, d'entre 18 i 55 anys que quasi no havien sortit mai d'El Vacie ni por descomptat havien agafat mai un avió, seran avui i demà al Lliure de Montjuïc per representar la tragèdia de García Lorca. El director del teatre, Àlex Rigola, va quedar captivat per una «titànica força que remunta al misteri dels orígens del teatre i de la representació» quan les va veure al Teatro Español de Madrid.

Pepa Gamboa va ser la directora encarregada de pilotar aquella força titànica en un repte ple d'anècdotes entre la comicitat i la tragèdia. Com la resistència dels marits a deixar-les anar a assajar o a viatjar, fins al punt que gairebé les van obligar a tornar de Bilbao abans d'una funció. O que només volien assajar després de veure el culebró de la tele. O que Carina, avui embarassada de quatre mesos, està pendent d'entrar a la presó per robar ferralla. O la paradoxa que dos vigilants no les deixessin entrar al còctel dels premis de Cultura Gitana, en què havien estat distingides.

Notícies relacionades

Veritat i artesania escèniques

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Gamboa es va plantejar l'obra com «un treball professional» i no va voler anar a El Vacie, «com si fos un parc temàtic de la misèria», per inspirar-se. La seva dramatúrgia ha reduït el text de Lorca, i hi trobem tant l'imaginari de l'autor com el dels seus protagonistes. «És un muntatge gamberro», diu, i el va assajar com un ritual per ajudar a la memorització del text.

De les vuit dones, Rocío Montero (Bernarda) és el gran descobriment. «Jo faig de Bernarda, però tu ets Bernarda Alba», li va dir quan la va veure a l'Español Nuria Espert, que feia el mateix paper en la versió de Lluís Pasqual.