Veritat i artesania escèniques

En poc temps, i després d'una llarga absència, el Teatre de La Zaranda ha passat dues vegades per Catalunya. Primer va estrenar al Temporada Alta Nadie lo quiere creer (la patria de los espectros) i aquesta setmana va obrir el díptic andalús que ha programat Àlex Rigola al Lliure amb Futuros difuntos, la seva anterior obra i la reconeguda en la recent concessió del Premio Nacional de Teatro.

La Zaranda va deixar empremta al Lliure d'una manera de fer teatre gens complaent i superficial, i sí artesanal i totalment allunyada de qualsevol moda després de 30 anys de carrera que no canviaran ni les distincions més altes.

Futuros difuntos, com totes les seves peces, no és de digestió fàcil. Presenta tres bojos, tres bufons, en un manicomi que esperen el nou «regent» després de la mort de l'anterior. A partir del que consideren una crida de la llibertat, juguen a ser amos del seu destí en la seva lluita pel poder, amb un esperpèntic desplegament en què tres extraordinaris actors (Gaspar Campuzano, Francisco Sánchez - Paco de la Zaranda, com firma la direcció- i Enrique Bustos) no deixen de moure's en un continu fer i desfer de l'espai escènic. Manipulen cadires de rodes, lliteres i altres ginys del singular manicomi.

Notícies relacionades

Ànima gitana per a Lorca

Així serà el nou Liceu Mar: 210 funcions anuals, restaurant amb vistes i 47 milions de pressupost

El que es diu en els brillants jocs de paraules del text d'Eusebio Calonge i el que es veu remet, per exemple, a l'Espanya tenebrosa, a manera d'acte sacramental amb mirades a Valle Inclán i amb imatges inspirades en Goya, Velázquez i El Greco. I música de passos de la Setmana Santa, i fins i tot taurina. Tot fruit d'un procés de treball detallista, d'una cocció lenta que pot durar uns dos anys abans d'estrenar.

Però el discurs de La Zaranda no només apunta a referents pròxims. Va més enllà en una reflexió metafísica sobre la misèria moral que atrapa aquests ingenus que es pensaven haver aconseguit la llibertat. Així són aquests bojos insubornables del Teatro de La Zaranda, l'autodenominat Teatro de la Andalucía Baja.